dilluns, 30 de novembre del 2020

També venen tiones!

Últimament veig que arriben tiones a algunes cases. Unes porten melena, d'altres pestanyes ben pentinades, algun llaç o galtes rosadetes. Es veu que sempre hi havien sigut, però mai les havíem vist, eren invisibles a ulls de la majoria. Està bé que tinguin cara, que les valorem com fem amb els tions habituals, ja que segur que fan la mateixa feina. 

Potser els propers tions seran sense gènere definit, cosa que seria el més normal. Però ja se sap, avui en dia el gènere d'una paraula, com ara la que ens ocupa: tió o tronc, es confon amb el gènere humà, en part per la personificació que fa anys que fem de l'element. Per tant, si el personem com a home, vell o nen, és lògic que també ho fem com a dona, vella o nena. Així doncs, tions o tiones, us esperem! 

                LA MEVA TIONA
                La tiona ha arribat,
                reposa al seu racó,
                ja té a punt el seu plat
                i manta de cotó.

                Al cap la barretina,
                per cada peu mitjó
                i una mandarina
                per fer el ressopó. 

                Em fa companyia,
                mai caga carbó.
                Ella no m’espia.
                Li estampo un petó.

                La meva tiona
                aviat cagarà
                i com ha vingut,
                tornarà a marxar.

                                 Emma Muriel

dilluns, 23 de novembre del 2020

ARBRE DE NADAL I MÉS...

El Nadal ve acompanyat de moltes tradicions, unes del territori i d'altres que es van quedant, dibuixant noves formes de dir a tothom que ha arribat el temps nadalenc. L'arbre de Nadal és una d'elles. És difícil que jo entengui com es pot tallar un arbre per tenir-lo dins del menjador unes setmanes i després cremar-lo o fer-ne adob. En paisos on la silvicultura és un mode de vida, potser és una manera d'aclarir els boscos o tenen més arbres per tal·lar. Encara és més qüestionable posar al menjador un arbre de gust dubtós, mig escabellat i de plàstic, per molts guarniments que li posem. S'ha de reconèixer que un bon arbre de Nadal guarnit fa festa i vesteix l'ambient d'alegria. Complicat decantar-se per una opció...

Podem trobar quina és la opció menys agressiva pel medi... Hi ha una opció que no ho és gens, guarnir un arbre del jardí.

ARBRE DE NADAL
El meu arbre és bonic,
té les branques de seda
i llueix presumit,
repintant la nit freda.

El miro embadalit,
des de l’habitació,
enfilat sobre el llit,
ja no veig la foscor.

El jardí, que és petit,
em regala alegria
i el meu arbre em fa ric
de llumets i de vida.

I el que és més divertit 
és que quan no és Nadal,
l’arbre és també un regal,
creixent sa i eixerit.

                                     Emma Muriel

dimarts, 17 de novembre del 2020

NADAL, TOTS AL CORRAL...

Aquest blog va començar fa uns anys per a poder compartir els textos nadalencs que he fet durant tants anys d'escola, per a treballar-los amb els meus alumnes d'infantil. 

L'entrada d'avui i les properes faran honor als orígens del blog: a la temporada nadalenca. Tot i que aquest any ens han canviat les vistes, la celebració del Nadal no ens la podem perdre, les tradicions han de ser la flama que mantigui els valors més sincers de la celebració. 

Respectant el fet religiós, hem de viure les festes a la nostra manera, creguem en el que creguem, celebrar sempre. Hem d'aprofitar qualsevol escletxa de llum. per viure plenament, encara que sigui a estones. 

Aquest any complicat ens ha capgirat del tot el món, però poc a poc la ruta s'anirà refent i els que seguim, o segueixin, ho farem el millor possible per entomar tot el que vagi venint... També les bones coses!

NADAL AL CORRAL
Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
tots l’hem de poder fer
igual d’especial.

El Tió puntual,
guarniments i un fanal,
foc a terra o braser,
imatges de postal.

Dinar col·loquial,
sense massa sidral,
també pot anar bé,
sense cants, ni timbal.

Un cap d’any informal,
amb un àpat frugal,
esperant que el que ve
sigui molt més normal.

Els tres Reis al portal
deixaran un regal
i un sac de carbó ple,
tot pel virus mortal.

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
el silenci al carrer
allunyarà tot mal.
                     Emma Muriel

dissabte, 7 de novembre del 2020

Fa l'elefant...

Vet-ho aquí un animalàs que imposa per la seva presència. A la sabana africana no hi ha ningú més amb el seu caminar calmós, ni amb el seu aspecte venerable. És, sense cap mena de dubte, la bèstia terrestre més robusta i gegant. D'aspecte tranquil, sobta veure per la televisió les manades desbocades quan hi ha perill o quan troben algun destorb que els pugui molestar. 

ELEFANT
Amb la trompa ben enlaire
tot ho ensumes amb delit.
Busques un feix de verdura
que segur et farà profit.

La calor de la sabana
saps com fer-te-la passar.
Amb la dutxa incorporada
no et pares de reumullar.
                         Emma Muriel


dimarts, 3 de novembre del 2020

Fageda de tardor

Novembre. La tardor es corona i tenyeix els boscos. Les fulles caduques ens regalen un paisatge canviant que ens enamora a molts. Les fagedes són els boscos on la tardor més es deixa veure. Veure com és despullen és un dels espectacles de la natura on podem contemplar i sentir que la vida avança.

FAGEDA DE TARDOR
Soc al bell mig d’un espectacle, 
respiro quiet, sempre pendent, 
no vull pas perdre’m cap escena 
de l’obra d’èxit del moment. 

Els actors, molt ben situats, 
fa uns anys que no es mouen de lloc, 
saben quin és el seu paper 
i no tenen cap por del groc. 

Arriba l’actor secundari, 
imprescindible en el guió, 
ben tímid entra a l’escenari 
just a l’hora de l’acció. 

La seva carícia atrapa, 
ell bufant fa ballar tothom,
fent caure les llàgrimes ocres 
que volen fent venir la son. 

Quan ja reposen ran de terra, 
l’acte acaba, però el millor
és que aquesta obra continua,
un bosc no baixa mai teló.

Soc al bell mig d’un espectacle, 
a la fageda hi ha funció, 
quan fa el canvi de vestuari,
no li cal cap apuntador. 
                                 Emma Muriel