Encara hi ha neu...

Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...

                    HA NEVAT

            La prada destenyida,

            pel sol fa de mirall,

            els raigs l’acaricien,

            desfent cada cristall.

                                                                    

            El fred no vol que marxi

            el blanc que ho omple tot,

            és escut de migdia,

            guardià de cada glop.

            El sol, que te paciència,

            va fent el seu treball,

            la neu amb eficiència

            va lenta rec avall.

            La prada presumida

            ja vol canviar el vestit,

            la manta feta a mida

            llueix només de nit.

                            Emma Muriel

Acolorint l'hivern

Fa fred i amb el fred es fan presents els colors habituals de l'hivern, però n'hi ha que es resisteixen a la grisor i es llueixen presumides esquitxant els marges i les vores dels camins. Serien els pardals de la flora, que valents i sense por de les baixes temperatures ens fan companyia i ens alegren les vistes dels colors freds d'aquests mesos.

Les floretes d'hivern acostumen a ser petites, però la seva presència les fa grans i necessàries. Segurament són molt benvingudes per alguns xucladors i fregadors que esperen amb ànsia la bondat de la futura primavera.  

FLORS D’HIVERN

Pètals petits a la paleta 

dels colors freds, purs, hivernals

s’alcen cridant: és primavera

pel meu mirar, pels meus estams! 

Pintades fines, tinta a terra, 

de pinzells prims, gotes vitals

taquen camins, marges i serra,

per la tristor, com bells regals.

Floretes xiques el fred estampen,

alegren vistes i camps escalfen. 

                               Emma Muriel

Flocs de neu dansant

Diuen els meteoròlegs que aquests dies la neu farà acte de presència a cotes més baixes que de costum. Per aquí a casa, la neu és sempre una sorpresa d’hivern, per això no deixo d’embadalir-me davant el ball esporàdic de flocs de neu que, amb calma, passen per davant de la finestra de la cuina, transformant el paisatge adormit de les vinyes de davant de casa. Avui, un cop més, la neu protagonista.

 FLOC DE NEU

Un cristall delicat voleia, 

cau gràcilment i pacient. 

Balla el silenci, fred passeja, 

es deixa, dòcil, endur pel vent.

Al seu voltant també voleien

cristalls de gel, alegrement.

Puntets brillants tots ells dibuixen,

com els estels fan al firmament.

El cristall jeu al blanc de terra,

pinta el camí, pur, innocent.

Desconeix que el sol espera

mostrar un paisatge ben diferent.

                                    Emma Muriel

NOU ANY, NOVES MIRADES

Som-hi! Comença un nou any a la Capseta de poemes, un any que ens portarà textos poètics que he anat escrivint i que seran de temes ben diversos: entorn natural, tradicions, societat... A l’educació infantil i a primària qualsevol excusa és bona per a llegir, aprendre o escoltar un poema que ens faci jugar amb la llengua i descobrir el món d’una manera especial, tal i com ho fan les cançons, els quadres, les fotografies i qualsevol suport imaginable. Tots ells ens fan mirar un mateix paisatge des de mil finestres diferents i gràcies als seus punts de vista el fan més ric encara.

Quan parlem d’un fet, d’un objecte, d’un moment o d’un espai, podem explicar-ne els detalls, podem guarnir-ne les característiques, però el més bonic és pensar que qui el defineix, ho fa assumint, positivament, que qui rep el text el viurà i l’imaginarà segons les seves vivències. Entusiasma pensar que d’un poema, inevitablement, en surten molts més, si ens fixem en la lectura d’aquell qui l’està gaudint. Quin joc més bonic: fer de les paraules escrites, un calidoscopi! Les mateixes paraules dibuixen mil mirades!

Avui, una mirada d’hivern...

BLANC DE NEU

Diuen que el blanc és color pobre,

que fins i tot és avorrit.

Parlen del blanc quan no hi ha idees,

quan han passat molt mala nit.

 

Hi ha gent que el tracta de puresa,

uns pobles que els vesteix de dol.

És el color que ens assenyala

i un xec en blanc tothom el vol.

Les diferències s’amaguen,

tot el món es posa d’acord,

quan contemplem un bell paisatge

que de tant fred ens glaça el cor.

En les vistes enfarinades,

el blanc de neu és tan bonic!

Fa coincidir les mirades,

i de tots és el preferit.

                    

                      Emma Muriel