Abella de la mel

Un dia de primavera assolellat, heu de parar-vos a badar davant de qualsevol mata florida, una bona vista us la donarà una estepa, per exemple. Allà contemplareu un espectacle meravellós! Les actrius són les abelles, segurament també hi haurà actors secundaris com abellots o algun altre insecte alat. És una delícia veure com van treballant, com traginen el pol·len i com les flors agraïdes riuen de les pessigolles que els fan. Si observeu amb respecte i silenci, elles faran la seva feina i us ignoraran, no temeu per una picada inoportuna, per elles, no sou l'objectiu.

              ABELLA DE LA MEL

             Brunzinant festeja

             l’abundor del prat,

             dansant ella avisa

             del temps de bonança.

             No tem gens la feina

             que li han assignat,

             tot color revisa

             i mai no se’n cansa.

             Sempre al seu voltant

             porta una quadrilla,

             que sap què ha de fer

             en el cap florit.

             Treballen volant,

             a més d’una milla.

             Saben què convé,

             fan un bon equip.

             Abella de la mel,

             balla l’abundància,

             tragina la pols,

             l’or que tan us falta.

             Com fada del cel,

             generes la màgia:

             un regalet dolç

             que em porta a estimar-te.

                                          Emma Muriel

Rosa

Avui, diada de Sant Jordi, endreço a la capseta un poema que parla d'una flor que em transporta a les olors d'infantesa. Quan arribava la primavera, a cals avis, l'aroma de les roses del jardí s'endinsava profundament als meus narius, per gravar-se en un dels racons de la meva memòria. 

Per sort, al jardí de casa, un jardiner especial em regala cada any la florida d'aquesta reina de les flors. Puc gaudir de l'espectacle olfactiu que em regalen, cadascuna amb els seus matisos: més fresca, més plena, més suau, més potent. Totes tenen el seu protagonisme.

ROSA

Al jardí una poncella 

ha trobat el seu moment 

per lluir com la més bella, 

almenys és com ella es sent. 

De pètals, en té una colla 

disposats com un cabdell, 

D’ella n’han trencat el motlle, 

és la reina del castell. 

Fa una flaire que embriaga 

fins al nas més inexpert. 

Presumeix, no se n’amaga! 

Tot el que dic és ben cert. 

I quan ella ja és desclosa 

quan t’ha ben enamorat 

no està pas trista la rosa,  

el seu regne no ha acabat. 

El jardí té més poncelles 

que viuran el seu moment 

diferents, però totes belles, 

com estels al firmament. 

                                      Emma Muriel

Mona i padrí

Avui fa una setmana, passejant per la vila, vaig veure que els aparadors de les pastisseries i dels forners ja fan olor de Pasqua. De moment, s'hi exposen les figures de xocolata. És interessant anar més enllà i observar quin d'aquests establiments es vol lluir més, qui compra les figures al proveïdor de torn (perquè ja les has caçat a altres aparadors) i qui té el treballador amb un estil més personal o depurat. Ah! També és curiós veure qui es deixa endur per la rècula de personatges de la pantalla o qui, amb més criteri pel meu gust, aposta per figures atemporals, però amb un encant adaptat als nous temps.

Ser padrí, padrina en el meu cas, és una tasca dolça i agraïda. És una de les tradicions d'aquest país que més m'agraden tan per la prèvia, pensar què regalaré enguany, de quin tema serà la mona, com pel dia que la fillola ve a buscar la mona. La il·lusió d'un moment que m'omple. És bonic regalar i més quan regales olors, gustos i colors. A veure aquest any si estem tots a l'alçada!

LA MONA QUE VULL

Sóc un fillol que es conforma,

fàcil ho té el meu padrí:

mona amb lliure, pes i forma,

però que cada any pensi amb mi.

M’encanten les de mantega,

xocolata pel voltant

i amb alguna figureta

de les que m’agraden tant.

Les de fruita confitada

amb aquell color brillant

semblen pastissos de marbre

amb les sanefes que els fan.

El tortell i la garlanda

també els estic esperant,

que amb ous durs i pols de sucre,

me’ls estic imaginant.

La mona de xocolata

és la que m’agrada més,

i acostuma a ser tan maca

que supera les demés.

Ja ho veieu sóc un fillol

que no ho té pas gaire clar,

que el padrí triï tot sol

ben segur que encertarà.

                                    Emma Muriel

Marges florits, caminades alegres

Entre les vinyes de la plana del Penedès, hi ha una colla de camins que s'enllacen uns amb els altres. És fàcil passejar-hi i resulta molt agrable a qualsevol època de l'any. Per descomptat, a la primavera, el passeig esdevé un passeig ajardinat on hi abunden força varietat de flors silvestres. Fa bonic! 

MARGES FLORITS

Fent el passeig a mitja tarda,

gaudint del sol ja esmorteït,

vaig contemplant a banda i banda

un peculiar jardí florit.

Tan si és de terra, com de pedra,

les flors s’escampen per l’espai,

i més si és temps de primavera,

que el meu passeig llueix com mai.

De tots colors el sòl tenyeixen,

de la natura és un museu,

de totes mides, n’hi floreixen,

al caminet que faig a peu.

                                   Emma Muriel

En diuen primavera

La primavera és una estació de l'any on la vida que semblava adormida comença a fer-se notar. No és el temps que més m'agrada, però reconec que són uns mesos que venen de gust. La bona temperatura, els colors de camps i boscos i el despertar verd dels prats i de les branques fan un bon equip guanyador. 

M'agradaria pensar en una primavera tranquil·la, que s'allargui el que toca, però últimament la calor desmesurada arriba abans d'hora i fa que l'encant d'aquesta estació es panseixi més ràpid del que voldria. 

                     EN DIUEN PRIMAVERA

                     Primeres flors que guspiregen,

                     Racons que s’omplen de colors,

                     Indrets de somni pels insectes

                     Meravellats per l’abundor.

                     Abelles, que dansant feineres,

                     Vibren amb balls, passos sonors.

                     El prat somriu amb flors silvestres,

                     Recuperant tota esplendor,

                     Ansiós de vida, curull d’olors.

                                                            Emma Muriel