Avui fa una setmana, passejant per la vila, vaig veure que els aparadors de les pastisseries i dels forners ja fan olor de Pasqua. De moment, s'hi exposen les figures de xocolata. És interessant anar més enllà i observar quin d'aquests establiments es vol lluir més, qui compra les figures al proveïdor de torn (perquè ja les has caçat a altres aparadors) i qui té el treballador amb un estil més personal o depurat. Ah! També és curiós veure qui es deixa endur per la rècula de personatges de la pantalla o qui, amb més criteri pel meu gust, aposta per figures atemporals, però amb un encant adaptat als nous temps.
Ser padrí, padrina en el meu cas, és una tasca dolça i agraïda. És una de les tradicions d'aquest país que més m'agraden tan per la prèvia, pensar què regalaré enguany, de quin tema serà la mona, com pel dia que la fillola ve a buscar la mona. La il·lusió d'un moment que m'omple. És bonic regalar i més quan regales olors, gustos i colors. A veure aquest any si estem tots a l'alçada!
LA MONA QUE VULL
Sóc un fillol que es conforma,
fàcil ho té el meu padrí:
mona amb lliure, pes i forma,
però que cada any pensi amb mi.
M’encanten les de mantega,
xocolata pel voltant
i amb alguna figureta
de les que m’agraden tant.
Les de fruita confitada
amb aquell color brillant
semblen pastissos de marbre
amb les sanefes que els fan.
El tortell i la garlanda
també els estic esperant,
que amb ous durs i pols de sucre,
me’ls estic imaginant.
La mona de xocolata
és la que m’agrada més,
i acostuma a ser tan maca
que supera les demés.
Ja ho veieu sóc un fillol
que no ho té pas gaire clar,
que el padrí triï tot sol
ben segur que encertarà.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada