Tempesta d'estiu

Aquesta setmana, la calor de canícula promet. Fa massa dies que no cau ni una trista gota dels núvols que de tant en tant passen per sobre nostre. De vegades, sembla que passin de llarg expresament, al poble del costat deixen anar un bon raig, sense fer mal, i a casa no se sent per enlloc la festa de l'aigua picant a les teulades i cansa, a mi em cansa. Aquell raig d'estiu que cau amb ganes, amb les mateixes que el rebem plantes i persones, no arriba i cal, a mi em cal.

TEMPESTA D’ESTIU

Llamp,

tro,

raig.

Fresc,

bo,

boig.

Sol

xop,

goig.

Reg

fet

veig.

                        Emma Muriel

Feina de mosquit

Aquest estiu puc dir amb alegria que els mosquits estan passant força desaparcebuts per casa. Des de l'arribada dels mosquit tigre, que va ampliar el ventall de picades i males estones treballant de dia, que es feia impossible estar-se al jardí o al terrat sense rebre alguna xuclada inoportuna. En canvi, aquests mesos de calor d'enguany han portat mosquits, però no tants com per no poder seure a la fresca com estius anteriors. Que duri la ratxa!

MOSQUIT

Xuclador, 

empipador, 

no n’hi ha cap més de pitjor. 

Volador, 

ressonador, 

més dolent que la calor. 

Fa picor, 

fa erupció, 

evitar-lo és temptador. 

Alfàbrega, un ungüent 

i qualsevol altre invent, 

per parar els peus al mosquit 

a l’hort o bé també al llit. 

Lluitador, 

espectador, 

res d’això no li fa por. 

Ell sempre enxampa la gent 

a qualsevol mal moment 

de totes se n’ha sortit. 

aquest volador petit. 

Resignació, 

és ficció 

la seva extinció. 

                  Emma Muriel

Macarrons

La setmana passada els bessons de casa em preguntaven quan vindria la iaia o quan anirien a casa seva ara que són vacances d'estiu. Tot ho farem! Ja sabia que al marge de compartir una estona amb la iaia volien saber quan podrien menjar macarrons. Un dia van trobar macarrons a taula, després d'anar a escalar. La pasta és un bon recurs per recuperar forces i, a més, és un plat prou fàcil i ràpid de fer. Amb aquesta calor no ve massa de gust passar estones a la cuina fent xup xup... 

Contents com unes pasqües es van abraonar a la cassola i van coincidir a dir que eren reboníssims... però que els faltava el toc especial dels que fa la iaia. Ja m'ho pensava! Malgrat venir de la mateixa casa i haver menjat molts macarrons de la mama, la recepta és la mateixa, però les mans no i això és nota. Potser arribarà un dia que jo seré la iaia que fa els macarrons més bons del món.

MACARRONS DE LA IAIA

Algú em podria explicar

quin secret deuen guardar? 

Jo segueixo al peu de la lletra 

tot el que posa a la llibreta. 

Fer un bon sofregit, 

amb tall fet ben petit,

tomàquet, ceba, oli i sal,

de qualitat que és el que val. 

Fer bullir a l’olla

macarrons per la colla,

amb aigua abundant, 

que la pasta vagi ballant. 

No cal bullir-los massa

sinó són argamassa

i abocar-los a la cassola 

per quan s’arribi d’escola. 

Els macarrons no duren gaire 

no en queda mai ni la flaire. 

Buit ha quedat el plat,

la iaia s’ha superat.

Ja puc ser bona cuinera,

tenir plena la nevera,

que si ella ha fet els macarrons 

per a ella seran els petons.

                                             Emma Muriel

FA MOLTA CALOR!

Diuen que ha fet una onada de calor i que en vindran més. Quin remei! A l'estiu és el que toca, però podem fer que ens toqui més de puntetes. A casa, quan el raigs de bon matí ja truquen la porta, es poden baixar persianes de finestres i balcons, deixant les façanes desèrtiques. El bat de sol fa menys mal i l'escalfor roent es queda vagarejant pels balcons.

Per sort, quan l'estiu és l'habitual, amb la calor justa i necessaria, cap al vespre les façanes tornen a tenir vida, els inquilins de cases i pisos treuen el nas a l'exterior i deixen que tot allò que passa a fora pugui entrar d'alguna manera a cada peça, que també necessita aire fresc, fresc per dir alguna cosa. Avui, la calor i el balcó.

                CALOR SOFOCANT

                A l’estiu el meu balcó

                està sol i abandonat,

                les rajoles del racó

                són un forn que va a tot drap.

                Amb la forta xafogor

                i el sol molt ben enlairat,

                només hi ha una solució:

                fer-hi coure un ou ferrat.

                Les plantes li tenen por

                i les he dut al terrat,

                allà l’ombra és el millor

                per salvar-les del cremat.

                Cap al tard el meu balcó,

                ja és un lloc més visitat

                i a la nit, benefactor,

                és refresc pel pis tancat.

                                            Emma Muriel