Vermell de Nadal

Després dels colors de tardor, els colors freds s’apoderen de l’entorn hivernal, però hi ha un color que pren la iniciativa i de la tardor passa a l’hivern, fent de recer a les mirades acostumades a la calma dels tons blancs, blaus i grisos. És el vermell, que després de pintar algunes fulles que acaben el seu camí tardorenc, s’encarrega d’alegrar forces racons prenent vida de ponsètia, amb el seu color viu i encès.El vermell fa Nadal, ja és ben curiós!

          LA TREVA DELS COLORS

Pel desembre els colors freds

són els reis de les contrades.

Els blaus, blancs, grisos i verds

acaparen les mirades.

És llavors quan la florista

ens té a punt un bon regal.

Ens alegra bé la vista 

amb una flor de Nadal.

La ponsètia amb el seu roig

destaca enmig de la grisor.

I les seves fulles fan goig

guarnint cuina o menjador.       
                            Emma Muriel

DALT DE LA CADIRA

Quan un infant arriba a una família, tot es transforma. La manera de mirar el món et pot canviar, sovint perquè en el paissatge sempre hi apareix ell, per lluny que sigui. Les teves prioritats es redibuixen i tots els seus èxits et fan embadalir. 

El mes curiós és que en el meu cas, i segurament en tants d'altres, deixant a banda l'amor incondicional cap als meus fills, sento una profunda admiració pels primers mesos, anys, de vida d'una persona. Em captiven els seus passos endavant i els seus èxits. Per aquest motiu, sempre procuro mantenir aquestes vistes, on els infants tenen un paper protagonista. Estaria molt bé que no els calgués enfilar-se en una cadira perquè tothom se'ls escoltés.

Tinc en el record el meu pas per l'etapa 0-3, a les llars d'infants com a docent: tot el que vaig aprendre, tot el que vaig compartir amb els nens i nenes que feien camí al nostre costat. Com és evident, no és comparable amb la maternitat, però tinc molt presents els esquitxos dalt de la cadira recitant, amb les veus tendres i amoroses, els petits versets que vaig escriure per ells. Ells també em tenien captivada.

PETITS VERSETS

(els esquitxos dalt de la cadira)

I

Sóc petit,

però eixeridet.

Faig petons

a tort i a dret.

A tots els qui m’estimo

del més gran al petitet.

II

Avui sóc com un gegant,

aquí dalt de la cadira.

Em sento tan important

ara que tothom em mira!

III

Un petó

per a la mare.

Un petó

per al pare.

I una forta abraçada,

per a la gent més estimada.

IV

Com que sóc tan petitet,

us vull dir des d’aquesta alçada:

que us tiro aquest petonet

i també aquesta abraçada.

V

A la meva petita veu,

el silenci li permet,

dir-vos a tots alhora

aquest treballat verset.

A les manetes us porto

un regal, per mi el millor,

i us el faig a tots alhora:

És aquest fort petó!
                      Emma Muriel