Quan un infant arriba a una família, tot es transforma. La manera de mirar el món et pot canviar, sovint perquè en el paissatge sempre hi apareix ell, per lluny que sigui. Les teves prioritats es redibuixen i tots els seus èxits et fan embadalir.
El mes curiós és que en el meu cas, i segurament en tants d'altres, deixant a banda l'amor incondicional cap als meus fills, sento una profunda admiració pels primers mesos, anys, de vida d'una persona. Em captiven els seus passos endavant i els seus èxits. Per aquest motiu, sempre procuro mantenir aquestes vistes, on els infants tenen un paper protagonista. Estaria molt bé que no els calgués enfilar-se en una cadira perquè tothom se'ls escoltés.
Tinc en el record el meu pas per l'etapa 0-3, a les llars d'infants com a docent: tot el que vaig aprendre, tot el que vaig compartir amb els nens i nenes que feien camí al nostre costat. Com és evident, no és comparable amb la maternitat, però tinc molt presents els esquitxos dalt de la cadira recitant, amb les veus tendres i amoroses, els petits versets que vaig escriure per ells. Ells també em tenien captivada.
PETITS VERSETS
(els esquitxos dalt de la
cadira)
I
Sóc petit,
però eixeridet.
Faig petons
a tort i a dret.
A tots els qui m’estimo
del més gran al petitet.
II
Avui sóc com un gegant,
aquí dalt de la cadira.
Em sento tan important
ara que tothom em mira!
III
Un petó
per a la mare.
Un petó
per al pare.
I una forta abraçada,
per a la gent més estimada.
IV
Com que sóc tan petitet,
us vull dir des d’aquesta
alçada:
que us tiro aquest petonet
i també aquesta abraçada.
V
A la meva
petita veu,
el silenci
li permet,
dir-vos a tots alhora
aquest
treballat verset.
A les
manetes us porto
un regal,
per mi el millor,
i us el
faig a tots alhora:
És aquest
fort petó!
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada