TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Avis de pagès, nets feliços

Sempre he pensat que he tingut molta sort de tenir uns avis pagesos. Els meus records d'infància van molt lligats a la vida que em regalaven els caps de setmana i les setmanes d'estiu que passava a casa seva. Els aprenentatges, l'autonomia, la natura, l'hort, la vinya, l'acompanyament van ser clau perquè jo fos qui sóc avui. M'estimo i valoro l'entorn, perquè l'he viscut amb emocions i a través dels ulls de la saviesa de qui el trepitja amb respecte. 

Els avis tenen una manera de fer amb els nets, una manera d'estimar, que fa que totes les experiències que passen plegats brodin lligams que sempre seran vius, fins i tot quan els nets es fan grans i els avis ja no els poden donar la mà.

AVIS PAGESOS

Ahir vaig anar a veure l’àvia  

que feinejava com de costum.  

A la masia sempre hi ha tasques  

del matí fins que es fon la llum.  

Quan vaig arribar de l’escola, 

no m’ho va haver de dir ni un sol cop, 

amb les meves botes ben calçades, 

jo ja era a punt al millor lloc. 

Era l’hora més indicada, 

per passar revista al seu ramat. 

A la quadra, pendent, m’esperava, 

per sort, no n’hi faltava cap. 

La meva feina era ben clara, 

bocs, ovelles i xais la sabien: 

moixaines, mil petons i abraçades, 

tot el dia que les somien. 

L’avi reia davant l’escena, 

la contemplava com cada dia. 

Mentre em deia: petita pastora, 

això jo mai no m’ho perdria! 

                                    Emma Muriel