Arc de Sant Martí

Avui, un caminet de colors. Els meus alumnes d'enguany han començat a caminar-hi i estant omplint de colors per allà on passen. 

És un fenòmen de la llum preciós, fins i tot màgic. Quan plou i fa sol, hi ha un moment just, on la claror del cel t'indica que si treus el cap per la finestra, segurament veuràs més o menys clar el bonic arc de Sant Martí.

AVÍS DE COLORS

Plou molt a prop d’aquí!

Diu l’arc de Sant Martí.

M’ha cridat per la finestra

al llevar-me aquest matí.

La pluja ve de camí!

Diu l’arc de Sant Martí.

Si el bon sol se m’acomiada,

me n’entorno al coixí.

                          Emma Muriel

Arc de Sant Martí

Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquella calor enganxosa, ja pots comptar que la situació et portarà, amb sort, una estona de soroll i mullena. 

També, en aquest procés de l'abans i el després tens molts números de caçar una imatge potent: l'arc iris. El sol i la pluja ens el regalen. Ens mostren un tros més dels tresors que tenim a l'abast quan connectem amb la natura. L'arc de Sant Martí, d'alguna manera, també ens forma. Quan es deixa veure ens diu: atenció! El vostre entorn és ple de colors, és meravellós, però si no hi pareu atenció, desapareixerà. Així doncs, fem cas a l'arc de Sant Martí, mirem més enllà del nostre nas i valorem el paisatge que ens ajuda a sobreviure. No deixem que es desdibuixi!

L’ARC DE SANT MARTÍ

Photo by Brett Sayles from Pexels

En el cel hi ha un camí

que està ben amagat

i només vol sortir

si el terra està mullat.

Quan fa poc que ha plogut

i el sol ja treu el cap,

apareix tot poruc

i no el veus si has badat.

Jo voldria fer el camí,

enfilant-me al meu terrat,

per després acolorir

on els peus m’hagin portat.

                           Emma Muriel