Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS

El curs s’acaba, el dia somriu,

llapis, pinzells tindran parada,

alumnes que volen del niu

faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,

berenar síndria, granissats,

sacsejar totes les rutines

i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,

per altres el càmping és seu,

coneixeran grans personatges,

faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,

també dinar amb cosins i avis,

seure molts vespres al portal

i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure

i dibuixar i cantar o fer invents,

tots podran fer-ho, que això és viure:

crear lliure quan millor et sents.

                                Emma Muriel

El nostre Nadal

Avui fa dotze anys va ser el nostre Nadal particular. El naixement de dues criatures va ser l'inici real de les celebracions a casa. La família va canviar, a partir de llavors les rutines, les tradicions van començar a dibuixar-se amb colors vius i estampats. El Nadal va ser més Nadal perquè els infants van néixer i tot de gent els va començar a adorar.

NADAL DELS INFANTS

Nadal és un nen

amb cara de festa,

és una nena

amb ulls com finestres.

Nadal són infants,

amb mans d’il·lusió,

són tot de famílies,

vivint d’emoció.

Intens Nadal,

quan hi ha menuts,

innocència volguda.

                      Emma Muriel

ESTIMADA ESCOLA

És setembre i tinc una gran enyorança. El meu dia a dia habitual és lluny. La meva feina de mestra només la tinc al cap, no puc ser allà on em toca i em fa mal. L'escola no són les quatre parets, l'escola és la vida diària que mou emocions, les mirades que alimenten l'ànima i la complicitat d'una comunitat que camina agafada de la mà.

És trist no ser-hi, és difícil no viure la senzillesa dels infants, les seves metes, les descobertes de tots ells i les meves. Per sort, ningú és imprescindible i la roda continua girant. La meva estimada escola contiua creixent, malgrat tot. Avui, intentant albirar-la des del terrat de casa, m'he imaginat una escola amable, l'escola que tothom hauria de poder tenir a la vora. Així, amb les paraules, he tocat l'escola amb la punta dels dits. 

ESCOLA
L’escola que vull
és una masia
amb un bonic hort,
ceps i companyia.
Te una bona cuina,
un laboratori
un estudi d’art 
i poc rebombori.
Te una olivera,
just al seu davant
i arbres fruiters
amb ocells cantant.
Tots hi tenim feina,
no parem mai quiets,
amb qualsevol eina
sempre estem distrets.
Les mestres observen,
ens donen la mà
i ens assenyalen
què ens pot agradar.
Tenim estonetes
per fer anar pinzells,
per remenar llibres
o ajudar els novells.
Ens venen visites,
hi fem molts amics,
descobrim el món
tocant amb els dits.
L’escola que vull
és una alegria
i amb encerts i errors,
aprenc cada dia.
                         Emma Muriel

Sempre ve Nadal...

Avui, vigília de Nadal, vull acabar l'any d'entrades nadalenques, fent un petit homenatge als meus record d'infància relacionats amb el vers a dalt de la cadira. Jo anava a escola a una escola cristiana, on el Nadal era la gran festa de l'any, al marge de la festa de la patrona, que també tenia el seu protagonisme especial.

Segurament l'escola ha tingut molt a veure amb la meva estimació per aquesta festa entranyable. Malgrat no sóc devota de cap confessió religiosa, considero que el Nadal ja és una festa que va molt més enllà del fet religiós. Tothom té el seu Nadal, tothom hauria de tenir motius per celebrar: l'arribada de l'hivern, els retrobaments, el canvi d'any... 

Tornant a la meva escola i als meus records, aquesta entrada deixa constància d'un poema que no he fet jo, però que segurament em va marcar d'alguna manera per estimar la poesia i per valorar la importància de dir el vers dalt de la cadira. Em sap greu però, que a la postaleta de P4 no hi sigui l'autor o l'autora, no diu qui el va escriure, no està signat. M'agradaria pensar que la senyoreta Pilar, així l'anomenàvem, va cosir-lo, com faig jo ara amb els poemes que escric, perquè els seus menuts se l'aprenguessin. Un vers fet a mida! Si ens el vam aprendre! Après i ben après, fins a tenir-lo brodat al cor, sinó... després de més de trenta anys, qui recordaria un text dels molts que a l'escola ens feien llegir i aprendre? 

En el cas que la meva mestra el vagi manllevar d'un autor concret i algú que passi per aquesta capseta conegui qui el va escriure, que m'ho faci saber! M'agradarà conèixer qui és el responsable d'aquestes paraules d'un Nadal tradicional i amorós. 

NADAL

A vegades faig puntetes,

per a poder ser més gran.

Més avui, vull ser petiteta,

petiteta com Déu Infant.

¿Sabeu el què li pidolo?

Doncs l'alegria i la pau,

i per a tots aquells que estimo,

SANTES FESTES DE NADAL.

                                                                 Autor desconegut

Així de senzill i de tendre, l'any 1981 els meus companys d'escola i jo mateixa segur que vam deixar bocabadades les nostres famílies recitant aquesta joieta plena de dolçor.

QUE TINGUEM UNES BONES FESTES! I UN NOU ANY PLE DE PARAULES DIBUIXADES, COSIDES I IMAGINADES QUE ENS FACIN CONVERSAR, SOMIAR I APRENDRE! AL 2019, TORNARÉ A OBRIR LA CAPSETA PERQUÈ ELS MEUS PETITS POEMES VOLIN BEN ENLLÀ... SALUT!