PRIMAVERA, FLORS

És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.

                FLORS DE PRIMAVERA

                Que les flors son abundància

                no seria novetat,

                ni que signen la fragància,

                que és el seu millor retrat.

                Unes fortes, suaus, alegres,

                d’altres fresques o subtils,

                n’hi ha que embafen, de silvestres,

                n’ha de vives i d’humils.

                Les de pètals, com corona,

                o de copa per omplir,

                o de mil full plens d’aroma

                totes pinten el jardí.

                                    Emma Muriel

ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

VERD

Em llevo i veig per la finestra un mar de vinyes custodiat per un turó. Avui tot és tenyit d'un verd que enamora. La plujeta d'ahir va rentar-li la cara al paisatge. Com calia, com cal!

VERD DE PRIMAVERA

Verd d’herba mullada,

verd de viu fullam,

verd de pàmpols tendres,

verd, per mi reclam.

Mar de primavera,

pel vent, onejant,

ets vida i ets vela,

verd ric i abundant.

                  Emma Muriel

MADUIXES

La primavera regna, la temporada de maduixes encara s'allarga i tots contents. Les maduixes són uns fruits còmodes de menjar, saludables, bonics, boníssims, per això, agraden a tantes boques. A l'hort, fan goig totes endreçades. Qui les cultiva té feina a controlar que colles de diferents bestioles no facin àpats massa copiosos. 

MADUIXES

Com en un museu verd,

les maduixes s’exposen,

ben inflades de dolç,

pintades de vermell.

Els cargols goluts,

la ràdula esmolen,

s’enfilen feixucs

els fruits ja tremolen.

Procuro avançar-me,

en cullo un grapat,

però en deixo algunes

que bé s’ho han guanyat.

                       Emma Muriel

FLOR

Quan viatges, de seguida te n'adones de la immensitat de natura que et queda per conèixer. M'encanta descobrir flora silvestre que inunda camps i els vesteix d'una paleta infinita de colors. Que bonica que és la primavera!

FLOR DE PRIMAVERA

Tu que arribes a bona hora,

amb el teu millor vestit,

com ho fas perquè et llueixi

la seda enmig del brogit?

Totes sou la viva estampa

d’un ball de festa major,

feu danses de coloraines  

per cridar l’atenció.

Quan s’acosta un borinot,

que busca el millor aliment, 

com ho fas per fer-li creure

que és el millor pretendent?

Potser n’hi ha tants que voleien,

que no et cal fer gran esforç

i per moltes que t’envoltin

claves fletxes a molts cors.

                                      Emma Muriel

UNA MADUIXA SEMPRE ENTRA BÉ

Ara mateix no és temps de maduixes, però quan els teus alumnes d'infantil 3 decideixen ser la classe de les maduixes, no et queda altra que dedicar-los un poema. Aquests curs serà temps de maduixes tot l'any!

MADUIXA

Tinc una maduixa

a la meva mà.

Què faig?

Me la menjo?

O la deixo estar?

L’acosto a la boca,

la vull mossegar.

La miro,

l’ensumo,

Quina olor que fa!

Nyam! Ja la mastego.

Una només?

Que dolça!

Que fresca!

Que bona que és!

                    Emma Muriel

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

SOL TROBAT

Estem tan acostumats a veure el sol, que quan estem alguns dies sense notar la seva escalfor sembla que no pugui ser. 

SOL SOLET

Sol solet, com t’enyorava!

Has descobert aquests dies

el joc de fet i amagar?

En saps, ningú no et trobava.

Dalt dels núvols ben tapat,

fent d’esquivador d’espies,

no et veia ni el campanar.

De jugar, ja has acabat?

O eren núvols trapelles,

que tu, a poc a poc, fonies, 

els que et volien minvar,

per ser reis de poesies?

Siguis tu o siguin núvols,

els que hagueu seguit el joc,

sort en tinc que ja ets a casa!

Que t’havia vist ben poc.

                             Emma Muriel

FLORS DE MIMOSA

La primavera ja ha fet acte de presència, però ja feia dies que feia tocs d'atenció. Els arbres florits feien de pregoners. Entre ells la mimosa, que ha esclatat fa unes setmanes i que anuncia que l'hivern acaba el seu reialme. I de quina manera ens ho diu: florint de manera escandalosa, il·luminant els jardins de torn i alegrant les vistes dels qui la retrobem un any més.

MIMOSA

Titil·la la flor de mimosa, 

fa del seu arbre un firmament. 

Les branques, com les nebuloses, 

dibuixen un cel imponent. 

El groc dels punts que bateguen 

il·lumina tot el jardí, 

el sol feliç s’hi emmiralla, 

fins que els flocs, pluja de guspires, 

voleien fins caure al camí. 

Boletes tan despentinades, 

que pinten de llum l’ambient, 

floretes de brillant mimosa 

que la rica bonança encén. 

                                    Emma Muriel

La Vella Quaresma

La Quaresma, unes setmanes relacionades clarament amb la religió, és un concepte que està present a les escoles, de la mà de la Vella de set peus. És un clar exemple de l'adaptació de les tradicions en una societat plural i que, en la majoria de casos, no té res a veure amb el seguiment de les normes de qualsevol religió. Tot evoluciona, d'aquesta manera segueix present. Benvinguda!

LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma 

ha arribat a l’escola 

puntual, com cada any, 

ella ha entrat tota sola. 

Els seus peus ben calçats 

són bonic calendari. 

La Vella marca el temps, 

és com un setmanari. 

Són només set setmanes, 

que ens farà companyia, 

anirem traient peus, 

però no cada dia. 

Serà cada divendres 

quan perdrà cada peu 

i quan ja no n’hi quedin,

li direm tots adéu. 

                   Emma Muriel

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 

Ales que em fan pessigolles,

vol que estima els meus colors,

jo voldria passejar-me

per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,

amb carícies i un petó,

per tornar a la meva tija,

esperant nova abundor.

                        Emma Muriel

De bon matí, silenci amb ales

Aquí on visc, tinc la sort de llevar-me amb el tràfec matiner dels ocells. Hi ha una quietud només destorbada per la piuladissa d'ocells enfeinats que aprofiten les primeres hores del dia. No hi ha millor despertador.

El silenci dels ocells

Persianes amunt,

hi ha claror de dia,

despertador lent,

volguda alegria.

El matí feineja,

silenci de cants,

està tot en calma,

menys ales de tants.

La quietud s’escolta,

pius i refilets,

tràfec de bon dia

de cent ocellets.

                            Emma Muriel

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol

La primera florida 

llueix i balla 

i escampa a l’aire 

la seva arribada. 

El terrat riu, 

feliç i amable, 

estampat tasta 

l’olor estimada. 

La manta regna, 

tapís d’aromes, 

que m’acompanya 

deixant petjada. 

                    Emma Muriel

Temps de cireres

Anar a collir cireres és un regal, sobretot quan l'avi et deixa enfilar al cirerer i vas omplint el cistell i la boca a la vegada. Quin arbre més bonic, el cirerer! A més, els fruits que ens regala son gustosos i adictius. Les cireres sempre venen de gust.

    CIRERES

    Un parell d’arracades,

    farcides de dolçor,

    pintades de vermell

    i banyades d’olor.

    Atent me les regala,

    guarnit el cirerer,

    enfilada a les branques

    per collir el ram primer.

    El meu cistell de vímet

    no s’acaba d’omplir,

    en van més a la boca,

    és el que té collir.

    Un parell d’arracades,

    boniques perquè sí,

    joies bones i sanes

    vestides amb setí.

                        Emma Muriel

Vinyes de verd tendre

Aquesta primavera fa un temps ben estrany. Hi ha hagut pocs dies de bonança, fa fresqueta i tot! De tota manera, les vinyes van al seu ritme i no esperen la caloreta. Fan bonic quan verdegen.

MAR DE VINYES TENDRES

Camins de primavera verda,

que sense rems puc navegar,

em porteu mar endins a terra,

pintant de tendre el terrossar.

Els pàmpols disfressats d’onada,

dansen tots a ritme del vent,

de dia amen la marinada,

de nit guaiten el firmament.

Els gotims tapats per les ones,

coralls preuats, com perla negra.

Els circells, les ancores fermes,

cap sarment deixen perdre.

Arreu hi pesquen orenetes,

fondegen per buscar aliment.

Els ceps ben quiets, rebost d’insectes,

rocs que no s’endurà el corrent.

Navegant entre les passades,

em sento marinera en terra,

sense barca, danso contrades

pintades a dreta i esquerra.

                            Emma Muriel

El jardí

Aquesta primavera és una primavera fresca. Els matins són de jaqueta i el sol li costa escalfar una mica el dia. El jardí no s'acaba de decidir a esclatar del tot. Em temo que passarem de la fresqueta a la calor intensa. On ha quedat la primavera dolça que recordo?

JARDÍ DE PRIMAVERA

El verd que es desperta,

el fred que se’n va,

la saba vol gresca,

tot torna a engegar.

Insectes saluden,

busquen bon menjar,

taquetes de tinta,

i flors de lilà.

Poncelles que esperen

el torn per brillar,

bojacs fent catifa

de color butà.

Ales d’ocellets,

volen cel enllà,

estols d’orenetes,

també algun pinsà.

Hola primavera!

Gràcies per tornar!

El jardí que lleves,

bon lloc per badar.

                        Emma Muriel

Rosa de Sant Jordi

Un any més la diada de Sant Jordi ens convida a celebrar. L'any passat vam tenir un Sant Jordi complicat, ja sabem que el pas del temps ens porta festes, però també esdeveniments no sempre volguts. Aprofitem tots els bons dies que ens recorden qui som, que ens dibuixen com a poble i que ens fan compartir somriures, amor i cultura. 

        ROSA VERMELLA

        Vaig a veure la florista

        que avui fa festa major,

        creant regals per la vista 

        i alegries per l'olor. 

        Esclata el viu de les roses, 

        de grapats de bells rosers,  

        engalanats per esposes  

        o companys de jardiners. 

        Just entrar la tinc triada, 

        ja se quina compraré, 

        és, de lluny, la destacada, 

        la que jo regalaré. 

        És la rosa més vermella, 

        la que vesteix perfumada,

        l’obsequi per la parella. 

        A veure si li agrada!

        Porta roba d’arpillera, 

        té la tija embolicada 

        amb la cinta de senyera 

        i una etiqueta daurada. 

        Les mans de tota florista 

        sempre et faran quedar bé. 

        Tenen l’ànima d’artista,

        pintant de vida el carrer.

                                Emma Muriel

FESTA DE SANT JORDI

Per Sant Jordi, té una rosa,

una flor, per tradició, 

un llibre, que mai no fa nosa,

i de regal un petó. 

                            Emma Muriel

L'oreneta primera

Fa alguns dies vaig veure la primera oreneta de la temporada. Alguns dies després ja eren una colla que voleiaven a mitja tarda pel jardí i l'hort de casa. Entraven i sortien del cobert on cada any fan niu. Fa feliç pensar que han tornat a casa, allà on van néixer. Però de fa uns tres o quatre dies fins avui, la primavera ens recorda que l'hivern encara té coses a dir i les orenetes no deuen entendre massa què passa. No voleien, deuen estar en algun raconet arraulides esperant poder anar per feina. A veure si la bonança torna i amb ella la normalitat primaveral.

                UNA ORENETA

                Des de la finestra del menjador,

                els ulls reposen mirant el cel,

                la ment es banya en la calma,

                és l’estona de la vida lenta.

                Avui a mitja tarda,

                ballaven els fils.

                Per què ballaven?

                Per una parada,

                per una visita esperada,

                la primera oreneta,

                es gronxava

                i descansava.

                                    Emma Muriel