Sempre he pensat que he tingut molta sort de tenir uns avis pagesos. Els meus records d'infància van molt lligats a la vida que em regalaven els caps de setmana i les setmanes d'estiu que passava a casa seva. Els aprenentatges, l'autonomia, la natura, l'hort, la vinya, l'acompanyament van ser clau perquè jo fos qui sóc avui. M'estimo i valoro l'entorn, perquè l'he viscut amb emocions i a través dels ulls de la saviesa de qui el trepitja amb respecte.
Els avis tenen una manera de fer amb els nets, una manera d'estimar, que fa que totes les experiències que passen plegats brodin lligams que sempre seran vius, fins i tot quan els nets es fan grans i els avis ja no els poden donar la mà.
AVIS PAGESOS
Ahir vaig anar a veure l’àvia
que feinejava com de costum.
A la masia sempre hi ha tasques
del matí fins que es fon la llum.
Quan vaig arribar de l’escola,
no m’ho va haver de dir ni un sol cop,
amb les meves botes ben calçades,
jo ja era a punt al millor lloc.
Era l’hora més indicada,
per passar revista al seu ramat.
A la quadra, pendent, m’esperava,
per sort, no n’hi faltava cap.
La meva feina era ben clara,
bocs, ovelles i xais la sabien:
moixaines, mil petons i abraçades,
tot el dia que les somien.
L’avi reia davant l’escena,
la contemplava com cada dia.
Mentre em deia: petita pastora,
això jo mai no m’ho perdria!
Emma Muriel
