De castanyes i castanyades

La setmana vinent arribarà com cada any la Castanyada, que aquesta vegada s'haurà de reinventar o potser haurem de tirar unes dècades enrere i fer com els avis i besavis: celebrar-la en família, a casa, amb el foc a terra encès. Per sort, els castanyers no entenen de pandèmies humanes i han fet la seva feina durant tot l'any. Les castanyes ja són als cistells d'aquelles que la faldilla els fa campana...

DINS DEL PELLÓ

Has caigut de gran alçada, 

protegida amb el pelló. 

Eres dalt de la capçada 

i aviat seràs al sarró. 

Tancada dins la capseta, 

amb les punxes d’eriçó, 

ja se’t veu una miqueta, 

s’intueix la teva olor. 

El pelló mostra la teca, 

sobresurt el bru color 

i sobre una fulla seca 

lluu la teva brillantor. 

Castanya esperada, 

reina de tardor, 

et volem torrada, 

surt ja del pelló. 

                    Emma Muriel

TERRA DE TARDOR

Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic. 

MANTA SECA

Sota de les branques,
s’ha fet una manta,
de miques torrades,
totes ben posades.

Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.

De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.

Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.

Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.

Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.

                       Emma Muriel

VENEN GARSES

M'agrada mirar per la finestra, sempre hi passen coses. Davant de casa, hi ha arbres majestuosos on sovint hi ha bullici. S'hi passegen ocells. Alguns hi fan niu, altres només hi festegen, també n'hi ha que juguen saltironant i canten. De vegades, hi ha el més valent o xafarder que es posa a la punta de la branca més alta del pollancre. La vincla, però ell s'hi manté segur fins que troba alguna cosa més interessant per fer.

Però la reina de les vistes és la garsa. M'agrada veure com s'acosta i com voleia, com s'atura, com remena per la vinya i com es comunica amb les seves iguals. Em distreu i li agraeixo.

GARSA

Saltirona i xafardera, 
branca amunt
i branca avall, 
voleies per la teulada, 
no et fa por cap espantall. 

Esverada i cridanera, 
aleteigs 
i guirigall, 
plomes blanques, també negres, 
a la cerca de metall. 

M’agrada perquè t’acostes, 
curiosa, 
pel meu mirall 
i t’hi mires presumida, 
només et falta un fermall. 

                             Emma Muriel

CAMES AJUDEU-ME!

Aquests dies veig cames caminant per tot arreu. Veig genolls doblegant-se per pujar i baixar escales, per saltar i per fer el gest d'ajupir-se. Aquests dies veig quanta gent avança: a la televisió, als carrers, a casa, als camins que guaito des de la finestra... Sort en tenen de fer una cosa tan quotidiana, per la majoria. Les persones que caminen sense ser conscients de la sort que tenen, tenen sort de poder-ho fer i fer-ho com respirar.

CAMINANT
Les cames et porten
allà on vols anar,
sense pensar-s’ho,
no els n’has d’ensenyar.

Per una vorera,
per un caminet,
per qualsevol rambla,
per un carrer estret.

Per damunt la sorra,
per un pont penjant,
per sobre de l’herba,
per neu relliscant.

Fent passos alegres,
les dues van fent,
elles rutllen soles,
tu no n’ets conscient.
                        Emma Muriel