Aquests dies veig cames caminant per tot arreu. Veig genolls doblegant-se per pujar i baixar escales, per saltar i per fer el gest d'ajupir-se. Aquests dies veig quanta gent avança: a la televisió, als carrers, a casa, als camins que guaito des de la finestra... Sort en tenen de fer una cosa tan quotidiana, per la majoria. Les persones que caminen sense ser conscients de la sort que tenen, tenen sort de poder-ho fer i fer-ho com respirar.
CAMINANT
Les cames et porten
allà on vols anar,
sense pensar-s’ho,
no els n’has d’ensenyar.
Per una vorera,
per un caminet,
per qualsevol rambla,
per un carrer estret.
Les cames et porten
allà on vols anar,
sense pensar-s’ho,
no els n’has d’ensenyar.
Per una vorera,
per un caminet,
per qualsevol rambla,
per un carrer estret.
Per damunt la sorra,
per un pont penjant,
per sobre de l’herba,
per neu relliscant.
Fent passos alegres,
les dues van fent,
elles rutllen soles,
tu no n’ets conscient.
Emma Muriel
les dues van fent,
elles rutllen soles,
tu no n’ets conscient.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada