M'agrada mirar per la finestra, sempre hi passen coses. Davant de casa, hi ha arbres majestuosos on sovint hi ha bullici. S'hi passegen ocells. Alguns hi fan niu, altres només hi festegen, també n'hi ha que juguen saltironant i canten. De vegades, hi ha el més valent o xafarder que es posa a la punta de la branca més alta del pollancre. La vincla, però ell s'hi manté segur fins que troba alguna cosa més interessant per fer.
Però la reina de les vistes és la garsa. M'agrada veure com s'acosta i com voleia, com s'atura, com remena per la vinya i com es comunica amb les seves iguals. Em distreu i li agraeixo.
branca amunt
i branca avall,
voleies per la teulada,
no et fa por cap espantall.
Esverada i cridanera,
aleteigs
i guirigall,
plomes blanques, també negres,
a la cerca de metall.
M’agrada perquè t’acostes,
curiosa,
pel meu mirall
i t’hi mires presumida,
només et falta un fermall.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada