Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic.
Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.
De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.
Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.
Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.
Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada