Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nit de Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nit de Nadal. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de desembre del 2018

Recitant dolçor

Quan en una família hi ha infants, el Nadal es viu més intensament. Quasi podríem dir que ells són el Nadal de cada casa, són l’excusa perfecte perquè els adults llevem el menut que portem a dins. Hi ha molt moments on els nens i nenes són els protagonistes de les festes, però jo en destaco un, l’estona on ells són plens protagonistes: recitant el vers de Nadal.

La tradició d’enfilar-se a la cadira en una sobretaula llarga és entranyable, d’aquelles de llagrimeta, de mòbils enlaire i de merescuts aplaudiments, encara que no haguem entès ni mitja paraula del que s’hagi recitat. Els ahs i ohs són generalitzats. A més, és bonic de veure com, a mesura que passen els anys, el poema es fa més intel·ligible i el rapsoda poleix la tècnica amb més o menys gràcia. 

Els infants creixen i la poesia desapareix de les taules. Quina llàstima! Estaria bé que no fos tan escassa, que, almenys llegida, tingués un moment de protagonisme a les trobades d’amics i familiars pel plaer d’escoltar, de reflexionar o d’encetar una conversa partint d’allò que cadascú a interpretat.

LA DOLÇOR DELS CARAMELS


La meva amiga la lluna,
els meus amics els estels
m’han dit tots fort i a la una:
que m’oblidi de car(a)mels!

Que a la nit més estrellada,
quan tothom hagi sopat,
la dolçor més esperada,
la duré jo aquí enfilat.

Ben enlaire com la lluna,
brillant tant com els estels,
us diré una per una,
cada estrofa i els anhels.

Tan sols vull una abraçada,
ser per tots acaronat,
vull tenir una vetllada
plena de felicitat.
                 Emma Muriel

dissabte, 17 de novembre del 2018

Petit pastor


Els pastors són uns personatges molt presents a les festes de Nadal. Els trobem al pessebre i a molts teatres, gràcies a Folch i Torres sobretot. També acostumen a aparèixer als escenaris de moltes escoles, en les trobades nadalenques familiars, abillats amb barretines, samarres i sarrons.


La figura idíl·lica es menja l’ofici, que avui és d’aquells que semblen del segle passat, però que cal reivindicar. La feina de pastor només ens ve present a finals d’any, la resta de mesos estem massa ocupats fent de ramat...

El poema del Pastor mandrós està pensat per ser recitat per infants ben menuts, que amb les seves veus tendres facin que les paraules del text s’escoltin dolces i que els gests mentre el diuen escriguin un moment d’aquells de fer caure la baba. 


     EL PASTOR MANDRÓS
Jo sóc un pastor,
duc mel i mató
i una carmanyola
dins del meu sarró.

La nit de Nadal
em quedo al corral,
hi ha massa visites
a dins del portal.

I ben calentó,
faig un ressupó.
Quan sigui de dia,
veuré l’infantó.

Acotxat al llit, 
m’he ben adormit,
a prop de la mare.
-Què vols, sóc petit!

El sol ja despunta,
tot ell és claror.
Faig cap a la cova:
-Que n’és de bufó!
                   Emma Muriel

dimarts, 6 de novembre del 2018

ÀPATS PER A TOTS ELS GUSTOS!

De les coses que em venen al cap quan parlem del Nadal, destaco les trobades familiars que fan que les festes d'hivern, al marge del sentit més o menys religiós que cada persona li vulgui donar, siguin l'excusa per a reunir tota la família al voltant d'una taula. I com que cada casa és un món, els dinars i sopars de família poden ser ben distrets, en tots els sentits. 

Els dos poemes que llegireu a continuació estan dedicats a aquests moments de taula, canelons, cuineres i sobretaules.

           A  TAULA PER NADAL 
La cullera,
el plat fondo
i la sopera.

Els galets,
el bon brou 
i els cigronets.

La patata,
la carn d’olla
i la pilota.

A taula per Nadal,
la sopa de galets

és el millor regal.                         Emma Muriel




          GRANS SOPARS

Vint-i-quatre de desembre,
a casa hi ha moviment.
Hi ha el gran sopar de família, 
no hi falta cap parent.

La iaia prop dels fogons,
el pare rebent tiets,
ma germana amb els torrons 
i, al menjador, tots estrets. 

Els coberts, copes i gots  
estan contents de lluir. 
Ja era hora que algun dia,
la família els fes servir. 

Un plat rere un altre plat
i la panxa anant-se inflant,
sopa, carn, peix i les postres. 
No caldria menjar tant...

Jo espero la sobretaula: 
Turrons, massapà, xerrades 
i un bon grapat de converses 
amb cava i vi dolç regades.

Llavors és el gran moment,
per deixar algun comentari
que farà riure o plorar,
segons aquell qui l’encari.  

Vint-i-quatre de desembre, 
a casa hi ha moviment.
Toca sopar de família 
i pot acabar malament.
                                         Emma Muriel



BON PROFIT!