Petit pastor

Els pastors són uns personatges molt presents a les festes de Nadal. Els trobem al pessebre i a molts teatres, gràcies a Folch i Torres sobretot. També acostumen a aparèixer als escenaris de moltes escoles, en les trobades nadalenques familiars, abillats amb barretines, samarres i sarrons.

La figura idíl·lica es menja l’ofici, que avui és d’aquells que semblen del segle passat, però que cal reivindicar. La feina de pastor només ens ve present a finals d’any, la resta de mesos estem massa ocupats fent de ramat...

El poema del Pastor mandrós està pensat per ser recitat per infants ben menuts, que amb les seves veus tendres facin que les paraules del text s’escoltin dolces i que els gests mentre el diuen escriguin un moment d’aquells de fer caure la baba. 

     EL PASTOR MANDRÓS

Jo sóc un pastor,

duc mel i mató

i una carmanyola

dins del meu sarró.

La nit de Nadal

em quedo al corral,

hi ha massa visites

a dins del portal.

I ben calentó,

faig un ressupó.

Quan sigui de dia,

veuré l’infantó.

Acotxat al llit, 

m’he ben adormit,

a prop de la mare.

-Què vols, sóc petit!

El sol ja despunta,

tot ell és claror.

Faig cap a la cova:

-Que n’és de bufó!
                   Emma Muriel