Paper de plata, serradures,
escorça, branques que per uns dies es disfressen d’arbres centenaris i petites
roques com serralades; tot això pot ser un paisatge o bé una colla de materials
per crear mons imaginaris.
Per força, l’origen del pessebre ha de ser el joc.
Quan una persona té un mon petit al seu abast, pot dibuixar-lo i pot cercar en
el seu imaginari per a fer-lo realitat. Així el pot contemplar, el pot canviar i pot dir "que bé m'ha quedat". El pessebre és la fotografia de les
nostres històries i de com vivim el Nadal.
Seria divertit descobrir els
pessebres amagats que hi ha a moltes cases! Segurament, ens sorprendria veure
moltes escenes dissenyades, ja no tant per rememorar el naixement de Jesús, sinó
per recrear una història que ens ha permès mantenir les festes de Nadal fins
avui.
EL MEU PESSEBRE
DIFERENT
El
meu pessebre és diferent
dels
que acostuma a fer la gent.
No
té el verd fosc de la molsa,
ni
el mirall que fa el rierol,
tampoc
l’àngel que anuncia,
ni
els Tres Reis, la mula i el bou.
El
meu pessebre és un invent
i
no m’ha quedat malament.
Té
un desert de serradures,
camins,
rocs, alguna planta,
també
uns nens fent de pastors
i
en el vell mar alguna barca.
El
detall que no m’hi falta
és
l’estampa de la cova,
l’emoció
d’un naixement,
que
cadascú sent diferent
i
que el Nadal sempre renova.
Emma Muriel
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada