ARBRES A LLOC!

A casa, mai hem plantat l’arbre de Nadal al menjador, si entenem com a arbre de Nadal un arbre viu o un arbre talat únicament per a fer-ne ús al llarg d’un mes a tot estirar. A casa, sempre hem tingut els nostres arbres de Nadal particulars, uns arbres ben diferents que ens han dibuixat un Nadal molt nostre, acolorit i càlid.

Cal respectar totes les tradicions, a més, s’ha de reconèixer que els arbres de Nadal són molt bonics. Malgrat tot, els de casa  creiem que no és natural tenir un ésser viu fora del seu hàbitat. Hi ha alternatives! Si fem volar la imaginació i la creativitat, podem crear guarniments i arbres nadalencs reutilitzant o aprofitant materials quotidians.  Construïm el Nadal en família, fem equip! Aquí us comparteixo alguns dels nostres arbres, a veure si us inspireu...

El poema d’avui vol ser una veu reivindicadora, un cant a la bellesa dels arbres de Nadal que no es mouen del seu medi natural, com ha de ser! 

           ARBRES A DOJO

Jo conec un bonic lloc,

que d'aquí no és pas a prop,

on els arbres de Nadal

Il·lustració Mònica Pinyol

viuen tal com a ells els cal.

Allà hi ha algú que en té cura,

aigua i aliment els procura. 

N’hi ha de totes mides i formes, 

si hi vas, ben segur que hi tornes. 

Els seus bonics guarniments

canvien segons els moments.

I el gran estel que a tots corona

resta encès tota l’estona.

Per si encara no ho sabeu,

aquest lloc és el Pirineu.

On la terra i la mullena,

també el sol i la serena,

fan que visquin ben tranquils 

sense llums, boles ni fils.

Els guarneixen cucs i cargols, 

papallones, també mussols.

I els raigs de sol que els acaronen

són l’única escalfor que ells volen.
                                   Emma Muriel