AIXÒ TAMBÉ ÉS NADAL

Avui és Nadal. Avui tothom recorda la gent que, en teoria, s'estima. Tots tenim bones paraules per l'entorn proper, però, en general, quan les festes s'acomiaden acostumem a oblidar-nos dels desitjos i promeses que ens volen fer millors. Dura poc l'alegria a casa del pobre. Per mi, el Nadal de cada persona és la quota anual de bones accions i l'objectiu de passar pel món procurant que el teu propòsit de vida sigui oferir-te, ajudar qui ho necessiti o almenys intentar-ho. Enguany, el meu Nadal és també aprendre a entendre per qui val la pena allargar la mà.

            AIXÒ ÉS NADAL

            Si et tinc al costat,
            et veig i t’albiro,
            et noto i et visc,
            puc fer de rescat.

            Si et tinc al costat,
            t’escolto i entenc,
            t’accepto i vigilo
            que no sigui tard.

            Si et tinc al costat,
            la vida que passa
            es treu la cuirassa,
            res queda amagat.

    
            D’això en dic Nadal,
            tenir la mà estesa,
            ser terra promesa
            per si mai et cal.

                              Emma Muriel

Il·lusió de paper

Unes quantes moltes setmanes abans de Nadal, a les botigues, les associacions, els clubs de futbol, les AMPEs, els esplais, a les escoles apareix la cerimònia de la compra de butlletes de loteria. De vegades, n’anem tan carregats, que les famílies s’intercanvien paperets amb part d’un número i el donatiu de torn, per buidar les matrius que s’han compromès a vendre.

Allò de ha “caigut molt repartit”, moltes vegades deu ser així, perquè l’esquarterament d’un número de loteria és un fet molt habitual; almenys, la il·lusió sí que és repartida! A més, la venda serveix per omplir una mica les arques de qui la reparteix, que això sí que és premi segur.

IL·LUSIÓ

La grossa d’aquest Nadal

ha caigut al meu carrer.

L’alegria és general

pel número de paper.

Tothom està tant content,

ve la televisió, 

llavors truca aquell parent,

que no és el que et cau millor.

Cotxe nou, unes vacances,

bons regals, tapar forats... 

De gastar mai no te’n canses

amb moneders carregats! 

Aixeca’t ja del teu llit,

no veus que t’has adormit!

Digues, què carai somiaves

amb aquestes riallades?

“Llàstima, ho he somiat,

tan bé que havia quedat!”
                               Emma Muriel

NADAL PER A TOTHOM

Fa uns quants anys, a l'escola ens plantejàvem si en un espai educatiu públic han de tenir cabuda les festes de la religió marcada del lloc on l'escola es troba. Vam estar contemplant diferents opcions. Finalment, vam considerar la festa de Nadal com  una celebració tradicional i familiar. No volíem deixar al marge cap alumne de l'escola, per qüestions religioses, però vam pensar que tothom pot dibuixar el seu Nadal, la seva mirada... I ho vam acoseguir, vam trobar la fórmula per fer Nadal amb tota la comunitat. 

El Nadal, o qualsevol altra festa, ha de servir per unir-nos, per a apropar a tothom les tradicions que van canviant de color al llarg dels segles, però que són un referent cultural més, i per a mantenir-nos com a poble. Les festes fan el poble i el poble fa les festes.

El següent pas ja seria poder tenir l'espai per a participar en d'altres celebracions que  ens ensenyessin que celebrar no és allunyar-nos, sinó que és compartir i és conèixer, llavors depareix la por, la ignorància i el rebuig.

           NADAL PER A TOTHOM

El Nadal mai no fa mal

siguís xinès o del Nepal.

Però l’has de saber trobar

si no et vols equivocar.

El Nadal és un somriure,

i ho és el fet de conviure.  

Sempre l’has d’aprofitar

siguis cristià o musulmà.

Podem compartir el Nadal,

això sí que és un bon regal!

                 Emma Muriel