TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

Una fulla voleia

Vet aquí que el pas del temps no para i els arbres en son protagonistes al llarg de tot el cicle de l'any. El ventet fa ballar les branques que s'acomiaden agraïdes de les fulles que tanta feina han fet al llarg de molts mesos. Les fulles corresponen cosint una manteta que serà protectora per les arrels i per la nova saba que arribarà. 

    UNA FULLA

    He vist una fulla

    al mig del carrer.

    Estava quieta,

    què hi devia fer?

                                                    

    No era tota verda,

    tenia colors

    torrats i vermells,

    també tocs de groc.

    El vent la va moure

    i va córrer enllà,

    amb una altra fulla,

    ella es va ajuntar.

    De sobte unes branques,

    ballant van fer ploure.

    Més fulles boniques

    volant es van moure.

    Ja se d’on venia

    la fulla de terra,

    venia de l’arbre

    que a la tardor xerra.

                           Emma Muriel

TERRA DE TARDOR

Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic. 

MANTA SECA

Sota de les branques,
s’ha fet una manta,
de miques torrades,
totes ben posades.

Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.

De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.

Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.

Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.

Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.

                       Emma Muriel

Vestida de glaç

De bon matí, els dies que el fred passeja descarat pel poble, és un moment perfecte per observar els paisatges que ens acompanyen cada dia. La gebrada, la gelada són creadores d’art efímer que transforma les fotografies habituals. Aturant la pressa per a anar a la feina, bado amb els detalls de cada fulla, sobretot de les borratges, que queden perfectament redibuixades amb blanc. Aquestes vistes no duren gaire i crec que sóc afortunada d’anar a peu a l’escola en el moment oportú: passeig entre vestits de glaç.

VESTIT DE GEBRA

He vist un vestit

que brilla com cap.

El porta una fulla

d’un arbre del parc.

Tan verda com és,

sembla de cristall,

disfressa gelada

per fer-se un fermall.

Fulla presumida

que portes vestit,

com te l’has posat

sola aquesta nit?

Les gotes humides

m’han ben ajudat.

Llueixo elegant

el matí gebrat.

                        Emma Muriel