LES VEÏNES

Aquest estiu, hem tingut quatre naixements emplomallats a casa. No érem família d'acollida novella. Al cobert ja hi ha dos nius amb la família vella coneguda que cada primavera torna. Però enguany, sota casa han fet un nou niu que ens ha permès entendre com viuen i gaudir de la nova niada. Ara ja volen.

            LES VEÏNES

            Sota el terrat,

            ben protegit,

            un niuet nou

            amb les veïnes.

            Cassoleta de bressol,

            pels ous fràgils i preciosos

            que regalen piuladissa

            a les tardes dels ociosos.

            Polls d'oreneta,

            cridant la gana,

            pares que ensenyen

            com cal passar-la.

            Les quatre filles ho proven,

            voleien aquí i allà,

            ben aviat seran prou hàbils

            i ja se'n podran anar.

            Noves veïnes,

            aquí teniu

            la residència

            per cada estiu.

                                Emma Muriel

PRIMAVERA, FLORS

És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.

                FLORS DE PRIMAVERA

                Que les flors son abundància

                no seria novetat,

                ni que signen la fragància,

                que és el seu millor retrat.

                Unes fortes, suaus, alegres,

                d’altres fresques o subtils,

                n’hi ha que embafen, de silvestres,

                n’ha de vives i d’humils.

                Les de pètals, com corona,

                o de copa per omplir,

                o de mil full plens d’aroma

                totes pinten el jardí.

                                    Emma Muriel

TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

Llum per veure-hi millor

Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.

   PER  NOSALTRES
   Que la llum que ens regala la natura

   ens faci visible, l’invisible.
   Que vinguin dies de calma, escalfor
   i cançons de bonança.

   Que el ble nou sigui fructífer
   i la claror ens pinti l’ànima de pau,
   per encarar les foscors
   i les albades que vagin venint.

                                 Emma Muriel

I DEMÀ DESEMBRE...

El desembre ja truca la porta i l'espero, l'espero com mai. Aquesta tardor és un desastre i convé fer net del tot d'una vegada. Té poques setmanes per acomiadar-se amb dignitat, però ho tenim magre. Sort que és la nineta dels meus ulls, la tardor... 

DESEMBRE

L’hivern s’instal·la en silenci, 

amb el repòs de qui no té pressa, 

amb la pausa que li regala el paisatge, 

que tant l’espera, que el rep amb ganes. 

L’hivern atura el bullici, 

amb la saviesa d’avi venerable, 

amb el rigor que mana les passes 

que són crues, però tan necessàries. 

                                       Emma Muriel

LA TARDOR JA ÉS AQUÍ

L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.

TARDOR ESTIMADA

Ja has arribat tardor 

per fi em fas companyia.

Fas fora la calor,

per refrescar fas via.

M’estimo el dolç compàs, 

que fa la pluja fina

i omplo bé el meu cabàs

d’olor de mandarina. 

Agraeixo els bolets 

que els boscos em regalen.

Devoro els panellets 

que si n’hi ha, més en calen. 

Queda’t aquí tardor,

t’he enyorat cada dia.

Torna-ho tot del color

del sol quan lleva el dia.

                          Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

VERD

Em llevo i veig per la finestra un mar de vinyes custodiat per un turó. Avui tot és tenyit d'un verd que enamora. La plujeta d'ahir va rentar-li la cara al paisatge. Com calia, com cal!

VERD DE PRIMAVERA

Verd d’herba mullada,

verd de viu fullam,

verd de pàmpols tendres,

verd, per mi reclam.

Mar de primavera,

pel vent, onejant,

ets vida i ets vela,

verd ric i abundant.

                  Emma Muriel

FLOR

Quan viatges, de seguida te n'adones de la immensitat de natura que et queda per conèixer. M'encanta descobrir flora silvestre que inunda camps i els vesteix d'una paleta infinita de colors. Que bonica que és la primavera!

FLOR DE PRIMAVERA

Tu que arribes a bona hora,

amb el teu millor vestit,

com ho fas perquè et llueixi

la seda enmig del brogit?

Totes sou la viva estampa

d’un ball de festa major,

feu danses de coloraines  

per cridar l’atenció.

Quan s’acosta un borinot,

que busca el millor aliment, 

com ho fas per fer-li creure

que és el millor pretendent?

Potser n’hi ha tants que voleien,

que no et cal fer gran esforç

i per moltes que t’envoltin

claves fletxes a molts cors.

                                      Emma Muriel

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

FLORS DE MIMOSA

La primavera ja ha fet acte de presència, però ja feia dies que feia tocs d'atenció. Els arbres florits feien de pregoners. Entre ells la mimosa, que ha esclatat fa unes setmanes i que anuncia que l'hivern acaba el seu reialme. I de quina manera ens ho diu: florint de manera escandalosa, il·luminant els jardins de torn i alegrant les vistes dels qui la retrobem un any més.

MIMOSA

Titil·la la flor de mimosa, 

fa del seu arbre un firmament. 

Les branques, com les nebuloses, 

dibuixen un cel imponent. 

El groc dels punts que bateguen 

il·lumina tot el jardí, 

el sol feliç s’hi emmiralla, 

fins que els flocs, pluja de guspires, 

voleien fins caure al camí. 

Boletes tan despentinades, 

que pinten de llum l’ambient, 

floretes de brillant mimosa 

que la rica bonança encén. 

                                    Emma Muriel

Gotes de pluja enyorades

Es veu que amb les quatre gotes d'ahir ja ens hem de quedar contents. Fa dies que no cau un bon ram d'aigua i es nota. La pluja neteja camps i ànimes, fa massa dies que estem bruts i secs.

GOTES DE PLUJA

On sou gotes de pluja?

Que no voleu venir.

El mar us té ben preses,

fent ones de coixí.

Aquí sou enyorades

pel bosc de romaní,

pels camps, fins per les pedres,

per l’hort del meu padrí.

Que el mar us deixi lliures,

deixeu ja de dormir,

que feu tornar pastetes

la terra del camí.

Si els núvols us passegen,

feu-los passar per aquí,

feu una paradeta,

pels paraigües obrir.

                              Emma Muriel

AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

Cistell de bolets

De bolets, n'hi ha quasi tot l'any, però és a la tardor quan hi ha la floració més important. També és la més buscada per boletaires que a finals d'agost ja treuen la pols dels cistells de vímet. 

    BOLETS AL CISTELL

    El boletaire compta els dies,

    dins l’armari el cistell ja el crida,

    sent la tardor que el vol al bosc.

    Els micelis obren partida.

    El cistell es comença a omplir,

    l’expert domina bé el paisatge,

    cull bons bolets de totes mides.

    Plegats gaudeixen del viatge.

    Van repartint regals d’espora,

    durant la ruta de collita,

    amo i cistell sembren més vides,

    per poder repetir visita.

                                Emma Muriel