diumenge, 30 d’octubre del 2022

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA
                    Una fruita coronada 
                    madura tendra al jardí,
                    a la branca es fa pesada,
                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,
                    s’esberla fent un camí,
                    deixant-se veure farcida
                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,
                    per postres o a mig matí,
                    la reina i dolça magrana
                    abdica només per mi.
                                            Emma Muriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada