PRIMAVERA, FLORS

És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.

                FLORS DE PRIMAVERA

                Que les flors son abundància

                no seria novetat,

                ni que signen la fragància,

                que és el seu millor retrat.

                Unes fortes, suaus, alegres,

                d’altres fresques o subtils,

                n’hi ha que embafen, de silvestres,

                n’ha de vives i d’humils.

                Les de pètals, com corona,

                o de copa per omplir,

                o de mil full plens d’aroma

                totes pinten el jardí.

                                    Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

FLOR

Quan viatges, de seguida te n'adones de la immensitat de natura que et queda per conèixer. M'encanta descobrir flora silvestre que inunda camps i els vesteix d'una paleta infinita de colors. Que bonica que és la primavera!

FLOR DE PRIMAVERA

Tu que arribes a bona hora,

amb el teu millor vestit,

com ho fas perquè et llueixi

la seda enmig del brogit?

Totes sou la viva estampa

d’un ball de festa major,

feu danses de coloraines  

per cridar l’atenció.

Quan s’acosta un borinot,

que busca el millor aliment, 

com ho fas per fer-li creure

que és el millor pretendent?

Potser n’hi ha tants que voleien,

que no et cal fer gran esforç

i per moltes que t’envoltin

claves fletxes a molts cors.

                                      Emma Muriel

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

FLORS DE MIMOSA

La primavera ja ha fet acte de presència, però ja feia dies que feia tocs d'atenció. Els arbres florits feien de pregoners. Entre ells la mimosa, que ha esclatat fa unes setmanes i que anuncia que l'hivern acaba el seu reialme. I de quina manera ens ho diu: florint de manera escandalosa, il·luminant els jardins de torn i alegrant les vistes dels qui la retrobem un any més.

MIMOSA

Titil·la la flor de mimosa, 

fa del seu arbre un firmament. 

Les branques, com les nebuloses, 

dibuixen un cel imponent. 

El groc dels punts que bateguen 

il·lumina tot el jardí, 

el sol feliç s’hi emmiralla, 

fins que els flocs, pluja de guspires, 

voleien fins caure al camí. 

Boletes tan despentinades, 

que pinten de llum l’ambient, 

floretes de brillant mimosa 

que la rica bonança encén. 

                                    Emma Muriel

AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 

Ales que em fan pessigolles,

vol que estima els meus colors,

jo voldria passejar-me

per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,

amb carícies i un petó,

per tornar a la meva tija,

esperant nova abundor.

                        Emma Muriel

Ja és aquí la primavera!

Encara que jo sigui de tardor, la primavera és esperada. Penso que cada estació té el seu encant. A mi, fins i tot l'hivern m'agrada. Aquests dies, després d'uns mesos de fred i nuesa, és agradable veure com l'entorn es va despertant i el verd tendre tenyeix camps, marges i prats. Per no parlar de l'estesa de flors silvestres que tenen, en la primavera, l'escenari volgut per lluir-se. Igualment, els jardins, malgrat hi ha flors per a cada època, són l'ufanor, la primavera és l'estació reina per a gaudir-los al màxim. Aprofitem-la doncs, que passa ràpid!

PRIMAVERA

El sol que truca,

ja vol entrar,

la primavera

ens vol portar.

Les flors l’esperen,

des del llindar,

bons dies sonen,

al campanar.

Ocells fan festa,

piulen enllà,

totes les branques

volen brotar.

El sol que riu,

ja és el pilar,

la primavera

ens fa estimar.

               Emma Muriel

Fruiters florits

                

L'hivern i la primavera es van passant la pilota aquests dies. Els arbres aguanten el seu joc i van fent la feina. Els fuiters van florint acompassats, primer uns i després els altres. La llàstima és que les branques vestides de pètals no duren gaire. Per sort, enguany, a hores d'ara, no està fent masses ventades i els pètals van caient quan toca.

ARBRE FLORIT

Flors a les branques,

tel estampat,

pètals de seda,

               arbre mudat.

            El camp festeja

      però ja sap

que en poquets dies

s’haurà acabat.

La muda blanca

cau a desgrat,

el model verd

ja treu el cap.

                        Emma Muriel

Pinten, les roselles

Quan sembla que la primavera ja no pot tenir més colors, les roselles es desperten als sembrats. Delicades, esquitxen el verd per fer esclatar encara més la paleta del bon temps. En alguns prats, d'un tros lluny, sembla que les flors guanyin la partida al cereal, no se com ho porten els pagesos...

En qualsevol cas, si hi ha tantes roselles, no passarà res si els nens i nenes que passen pel costat d'un camp ben vermell, juguen una bona estona a descobrir què s'amaga dins de les poncelles eriçades si poll, gall o gallina.

CAMP DE ROSELLES

Prat de verd cereal, 

hi ha un dia que et lleves 

vestit de cirera, 

estampat de flors, 

mudat de primavera. 

Imatge de mural, 

presumit esperes, 

amb joia sincera,

que faci els honors 

la rosella primera. 

Camp verd de roselles 

ets mil cops captat,

pels fons de pantalla,

el més bell retrat.

                        Emma Muriel

Rosa

Avui, diada de Sant Jordi, endreço a la capseta un poema que parla d'una flor que em transporta a les olors d'infantesa. Quan arribava la primavera, a cals avis, l'aroma de les roses del jardí s'endinsava profundament als meus narius, per gravar-se en un dels racons de la meva memòria. 

Per sort, al jardí de casa, un jardiner especial em regala cada any la florida d'aquesta reina de les flors. Puc gaudir de l'espectacle olfactiu que em regalen, cadascuna amb els seus matisos: més fresca, més plena, més suau, més potent. Totes tenen el seu protagonisme.

ROSA

Al jardí una poncella 

ha trobat el seu moment 

per lluir com la més bella, 

almenys és com ella es sent. 

De pètals, en té una colla 

disposats com un cabdell, 

D’ella n’han trencat el motlle, 

és la reina del castell. 

Fa una flaire que embriaga 

fins al nas més inexpert. 

Presumeix, no se n’amaga! 

Tot el que dic és ben cert. 

I quan ella ja és desclosa 

quan t’ha ben enamorat 

no està pas trista la rosa,  

el seu regne no ha acabat. 

El jardí té més poncelles 

que viuran el seu moment 

diferents, però totes belles, 

com estels al firmament. 

                                      Emma Muriel

Marges florits, caminades alegres

Entre les vinyes de la plana del Penedès, hi ha una colla de camins que s'enllacen uns amb els altres. És fàcil passejar-hi i resulta molt agrable a qualsevol època de l'any. Per descomptat, a la primavera, el passeig esdevé un passeig ajardinat on hi abunden força varietat de flors silvestres. Fa bonic! 

MARGES FLORITS

Fent el passeig a mitja tarda,

gaudint del sol ja esmorteït,

vaig contemplant a banda i banda

un peculiar jardí florit.

Tan si és de terra, com de pedra,

les flors s’escampen per l’espai,

i més si és temps de primavera,

que el meu passeig llueix com mai.

De tots colors el sòl tenyeixen,

de la natura és un museu,

de totes mides, n’hi floreixen,

al caminet que faig a peu.

                                   Emma Muriel

En diuen primavera

La primavera és una estació de l'any on la vida que semblava adormida comença a fer-se notar. No és el temps que més m'agrada, però reconec que són uns mesos que venen de gust. La bona temperatura, els colors de camps i boscos i el despertar verd dels prats i de les branques fan un bon equip guanyador. 

M'agradaria pensar en una primavera tranquil·la, que s'allargui el que toca, però últimament la calor desmesurada arriba abans d'hora i fa que l'encant d'aquesta estació es panseixi més ràpid del que voldria. 

                     EN DIUEN PRIMAVERA

                     Primeres flors que guspiregen,

                     Racons que s’omplen de colors,

                     Indrets de somni pels insectes

                     Meravellats per l’abundor.

                     Abelles, que dansant feineres,

                     Vibren amb balls, passos sonors.

                     El prat somriu amb flors silvestres,

                     Recuperant tota esplendor,

                     Ansiós de vida, curull d’olors.

                                                            Emma Muriel

Acolorint l'hivern

Fa fred i amb el fred es fan presents els colors habituals de l'hivern, però n'hi ha que es resisteixen a la grisor i es llueixen presumides esquitxant els marges i les vores dels camins. Serien els pardals de la flora, que valents i sense por de les baixes temperatures ens fan companyia i ens alegren les vistes dels colors freds d'aquests mesos.

Les floretes d'hivern acostumen a ser petites, però la seva presència les fa grans i necessàries. Segurament són molt benvingudes per alguns xucladors i fregadors que esperen amb ànsia la bondat de la futura primavera.  

FLORS D’HIVERN

Pètals petits a la paleta 

dels colors freds, purs, hivernals

s’alcen cridant: és primavera

pel meu mirar, pels meus estams! 

Pintades fines, tinta a terra, 

de pinzells prims, gotes vitals

taquen camins, marges i serra,

per la tristor, com bells regals.

Floretes xiques el fred estampen,

alegren vistes i camps escalfen. 

                               Emma Muriel