És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.
Que les flors son abundància
no seria novetat,
ni que signen la fragància,
que és el seu millor retrat.
Unes fortes, suaus, alegres,
d’altres fresques o subtils,
n’hi ha que embafen, de silvestres,
n’ha de vives i d’humils.
Les de pètals, com corona,
o de copa per omplir,
o de mil full plens d’aroma
totes pinten el jardí.
Emma Muriel

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada