LES VEÏNES

Aquest estiu, hem tingut quatre naixements emplomallats a casa. No érem família d'acollida novella. Al cobert ja hi ha dos nius amb la família vella coneguda que cada primavera torna. Però enguany, sota casa han fet un nou niu que ens ha permès entendre com viuen i gaudir de la nova niada. Ara ja volen.

            LES VEÏNES

            Sota el terrat,

            ben protegit,

            un niuet nou

            amb les veïnes.

            Cassoleta de bressol,

            pels ous fràgils i preciosos

            que regalen piuladissa

            a les tardes dels ociosos.

            Polls d'oreneta,

            cridant la gana,

            pares que ensenyen

            com cal passar-la.

            Les quatre filles ho proven,

            voleien aquí i allà,

            ben aviat seran prou hàbils

            i ja se'n podran anar.

            Noves veïnes,

            aquí teniu

            la residència

            per cada estiu.

                                Emma Muriel

EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

Llum per veure-hi millor

Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.

   PER  NOSALTRES
   Que la llum que ens regala la natura

   ens faci visible, l’invisible.
   Que vinguin dies de calma, escalfor
   i cançons de bonança.

   Que el ble nou sigui fructífer
   i la claror ens pinti l’ànima de pau,
   per encarar les foscors
   i les albades que vagin venint.

                                 Emma Muriel

I DEMÀ DESEMBRE...

El desembre ja truca la porta i l'espero, l'espero com mai. Aquesta tardor és un desastre i convé fer net del tot d'una vegada. Té poques setmanes per acomiadar-se amb dignitat, però ho tenim magre. Sort que és la nineta dels meus ulls, la tardor... 

DESEMBRE

L’hivern s’instal·la en silenci, 

amb el repòs de qui no té pressa, 

amb la pausa que li regala el paisatge, 

que tant l’espera, que el rep amb ganes. 

L’hivern atura el bullici, 

amb la saviesa d’avi venerable, 

amb el rigor que mana les passes 

que són crues, però tan necessàries. 

                                       Emma Muriel

LA TARDOR JA ÉS AQUÍ

L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.

TARDOR ESTIMADA

Ja has arribat tardor 

per fi em fas companyia.

Fas fora la calor,

per refrescar fas via.

M’estimo el dolç compàs, 

que fa la pluja fina

i omplo bé el meu cabàs

d’olor de mandarina. 

Agraeixo els bolets 

que els boscos em regalen.

Devoro els panellets 

que si n’hi ha, més en calen. 

Queda’t aquí tardor,

t’he enyorat cada dia.

Torna-ho tot del color

del sol quan lleva el dia.

                          Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

VERD

Em llevo i veig per la finestra un mar de vinyes custodiat per un turó. Avui tot és tenyit d'un verd que enamora. La plujeta d'ahir va rentar-li la cara al paisatge. Com calia, com cal!

VERD DE PRIMAVERA

Verd d’herba mullada,

verd de viu fullam,

verd de pàmpols tendres,

verd, per mi reclam.

Mar de primavera,

pel vent, onejant,

ets vida i ets vela,

verd ric i abundant.

                  Emma Muriel

FLOR

Quan viatges, de seguida te n'adones de la immensitat de natura que et queda per conèixer. M'encanta descobrir flora silvestre que inunda camps i els vesteix d'una paleta infinita de colors. Que bonica que és la primavera!

FLOR DE PRIMAVERA

Tu que arribes a bona hora,

amb el teu millor vestit,

com ho fas perquè et llueixi

la seda enmig del brogit?

Totes sou la viva estampa

d’un ball de festa major,

feu danses de coloraines  

per cridar l’atenció.

Quan s’acosta un borinot,

que busca el millor aliment, 

com ho fas per fer-li creure

que és el millor pretendent?

Potser n’hi ha tants que voleien,

que no et cal fer gran esforç

i per moltes que t’envoltin

claves fletxes a molts cors.

                                      Emma Muriel

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel

És primavera!

Quins dies més bonics! La primavera vesteix el paisatge de la millor manera. Els colors inunden els camps i la temperatura acompanya a fer passeigs de tarda. El sol encara es comporta i ens escalfa en la justa mesura, sense imposar les seves regles.

PRIMAVERA

Esclat de flors 

per tots els marges

fent passarel·les

de grans dissenys.

Els estampats

que tot tenyeixen,

pètals de seda,

models del vent,

reben les vistes

dels que els gaudeixen:

petits alats

i tanta gent.

Esclat de flors

vestits de marges,

mar de tessel·les,

tint de terrenys.

                Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

Gotes de pluja enyorades

Es veu que amb les quatre gotes d'ahir ja ens hem de quedar contents. Fa dies que no cau un bon ram d'aigua i es nota. La pluja neteja camps i ànimes, fa massa dies que estem bruts i secs.

GOTES DE PLUJA

On sou gotes de pluja?

Que no voleu venir.

El mar us té ben preses,

fent ones de coixí.

Aquí sou enyorades

pel bosc de romaní,

pels camps, fins per les pedres,

per l’hort del meu padrí.

Que el mar us deixi lliures,

deixeu ja de dormir,

que feu tornar pastetes

la terra del camí.

Si els núvols us passegen,

feu-los passar per aquí,

feu una paradeta,

pels paraigües obrir.

                              Emma Muriel

Rovelló

Els boletaires gaudeixen de tots els regals que el bosc els té a punt a la tardor, però els rovellons són els més buscats i apreciats. Malgrat la fal·lera pels rovellons, hi ha bolets igual o més gustosos que no tenen tanta fama. El no ser tan coneguts deu fer que els aprenents no gosin, amb bon criteri, collir-los. El que està clar és que un cistell de rovellons sempre fa patxoca. I, com a boletaire, puc afirmar que veure un rovelló o un bon rotllet que em diu cull-me és de les alegries més especials de l'any.

    EL BOLET MÉS PREUAT                    

    Sota les mates,
    en llit de molsa,
    quiet ens espera
    el rovelló.

    De barret pla,
    pinta endreçada,
    cama molsuda
    i bona olor.

    Si afinem bé
    la nostra vista,
    el trobarem.
    Quina il·lusió!

                   Emma Muriel

Mussol, vida nocturna

Tots els rapinyaires son essers majestuosos. Per mi, tenen magnetisme, desprenen una força i seguretat que enveja. Però, el mussol, a més, transmet tranquil·litat. El veig pacient i assossegat. Potser per això, te cara de savi. Si ho penso, segur que dins la seva parcel·la de capacitats és el més llest de tots, perquè sense cansar-se massa, moltes nits deu assolir els seus objectius per anar tirant.

CAÇA NOCTURNA

D’alt d’una branca,

atent reposa.

Quan cau el dia

res no el fa nosa.

Els ulls com plats,

apunt les urpes,

per si un distret

té cames curtes.

Un bon sopar,

el mussol papa,

en negra nit

res no s’escapa.

Quan ja ha acabat

observa quiet.

Només mou el cap

per estar distret.

                             Emma Muriel

Una fulla voleia

Vet aquí que el pas del temps no para i els arbres en son protagonistes al llarg de tot el cicle de l'any. El ventet fa ballar les branques que s'acomiaden agraïdes de les fulles que tanta feina han fet al llarg de molts mesos. Les fulles corresponen cosint una manteta que serà protectora per les arrels i per la nova saba que arribarà. 

    UNA FULLA

    He vist una fulla

    al mig del carrer.

    Estava quieta,

    què hi devia fer?

                                                    

    No era tota verda,

    tenia colors

    torrats i vermells,

    també tocs de groc.

    El vent la va moure

    i va córrer enllà,

    amb una altra fulla,

    ella es va ajuntar.

    De sobte unes branques,

    ballant van fer ploure.

    Més fulles boniques

    volant es van moure.

    Ja se d’on venia

    la fulla de terra,

    venia de l’arbre

    que a la tardor xerra.

                           Emma Muriel

ADEU ESTIU, ADEU ORENETES

Quan arriba el final d'agost, començo a acomiadar-me de l'estiu. Les rutines es reprenen i el cicle de l'any va fent camí, com sempre. I com sempre tot tornarà o quasi tot. M'agrada pensar que tot el que vindrà ens portarà de nou temps passats que viurem amb intensitat, amb més experiència i amb més ganes d'aprofitar el que ens vingui de la millor manera. 

L’ESTIU SE’N VA, COM LES ORENETES

Les orenetes inquietes, 

sembla que facin plans, 

vespres de reunions intenses

programant el viatge. 

Avui hi son, demà potser, 

de cop no les veus més, 

confies que ja estan en ruta, 

intueixes l’adeu. 

L’estiu s’esmuny, ho saben bé. 

Marxen sense maletes, 

deixen nius buits i ben oberts 

a punt per la tornada. 

Aquí, orfes, ens quedem nosaltres 

amb el ritme de l’any 

que, fent-nos ballar el ball que toca, 

salva les orenetes. 

                                Emma Muriel

De bon matí, silenci amb ales

Aquí on visc, tinc la sort de llevar-me amb el tràfec matiner dels ocells. Hi ha una quietud només destorbada per la piuladissa d'ocells enfeinats que aprofiten les primeres hores del dia. No hi ha millor despertador.

El silenci dels ocells

Persianes amunt,

hi ha claror de dia,

despertador lent,

volguda alegria.

El matí feineja,

silenci de cants,

està tot en calma,

menys ales de tants.

La quietud s’escolta,

pius i refilets,

tràfec de bon dia

de cent ocellets.

                            Emma Muriel