Quan arriba el final d'agost, començo a acomiadar-me de l'estiu. Les rutines es reprenen i el cicle de l'any va fent camí, com sempre. I com sempre tot tornarà o quasi tot. M'agrada pensar que tot el que vindrà ens portarà de nou temps passats que viurem amb intensitat, amb més experiència i amb més ganes d'aprofitar el que ens vingui de la millor manera.
L’ESTIU SE’N VA, COM LES ORENETES
Les orenetes inquietes,
sembla que facin plans,
vespres de reunions intenses
programant el viatge.
Avui hi son, demà potser,
de cop no les veus més,
confies que ja estan en ruta,
intueixes l’adeu.
L’estiu s’esmuny, ho saben bé.
Marxen sense maletes,
deixen nius buits i ben oberts
a punt per la tornada.
Aquí, orfes, ens quedem nosaltres
amb el ritme de l’any
que, fent-nos ballar el ball que toca,
salva les orenetes.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada