LES VEÏNES

Aquest estiu, hem tingut quatre naixements emplomallats a casa. No érem família d'acollida novella. Al cobert ja hi ha dos nius amb la família vella coneguda que cada primavera torna. Però enguany, sota casa han fet un nou niu que ens ha permès entendre com viuen i gaudir de la nova niada. Ara ja volen.

            LES VEÏNES

            Sota el terrat,

            ben protegit,

            un niuet nou

            amb les veïnes.

            Cassoleta de bressol,

            pels ous fràgils i preciosos

            que regalen piuladissa

            a les tardes dels ociosos.

            Polls d'oreneta,

            cridant la gana,

            pares que ensenyen

            com cal passar-la.

            Les quatre filles ho proven,

            voleien aquí i allà,

            ben aviat seran prou hàbils

            i ja se'n podran anar.

            Noves veïnes,

            aquí teniu

            la residència

            per cada estiu.

                                Emma Muriel

TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Síndria

La síndria és una fruita grossa, n'hi ha per a tothom. Quan s'obre hi hi ha convidats va desapareixent a talls, com si abans no s'hagués fet un bon àpat. Sempre hi ha espai per un o dos o tres talls de síndria. Quina meravella de la natura, és l'envàs de líquid ideal pels dies d'estiu. Si pot ser, havent passat abans per la nevera...

SÍNDIRA 

Bola pesada, 

verda o pigada, 

reina d’estiu, 

ben oberta,

com lluna plena, 

feta a talls, 

com dolça rialla 

o dibuixant lluna minvant. 

Vermella, carnosa,

gran, ufanosa,

la seva olor somriu

i a mossegades,

comença l’àpat 

que és respir 

pels assedegats i afamats 

que maten set i gana alhora. 

                        Emma Muriel

FRUITA D'ESTIU

L'estiu ens regala temps, hores de llum, pauses i una gran varietat de fruita que ens ajuda a combatre la calor del dies. A qualsevol hora és benvinguda, sobretot si te la planten a taula ben presentada i a punt per degustar.

        FRUITA D’ESTIU

        Fruita sucosa, fresca, melosa, 

        en una tarda de calor 

        o en canícula sufocant, 

        és un mossec regalimant, 

        fruita saciant, dolça, gustosa. 

        Préssec, pruna i albercoc, 

        síndria roja o bé meló, 

        a talls, senceres, gelades, 

        les més bones mossegades 

        per parar la set de cop. 

                                Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

Festa Major

En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.

FESTA MAJOR

Un cop l’any sempre ella torna, 

amb l’alegria de la mà, 

la festa que sona i s’olora 

que riu i et vol premiar. 

És vincle, també és memòria, 

és caliu, és conversar, 

com un niu, és protectora, 

de la vida és bell altar. 

Bon remei d’algunes penes, 

nafra que deixa senyal, 

esglai que et clava la por 

que lenta ja no fa mal. 

La festa que més m’estimo, 

que m’ha fet riure i plorar, 

m’espera dansant la vida 

i escriu com seré demà. 

                                Emma Muriel

GOTA DE PLUJA

El juliol ha començat generós. El regal de la pluja de tarda d'avui, convida a respirar una mica. Les gotes fan net l'entorn i m'ajuden a tenir un respir a la calor habitual d'estiu. Tan de bo passessin núvols grassos amb ganes de perdre pes cada setmana.

GOTA DE PLUJA

Tip top, 

la gota riu,

sonora 

pica la terra.

Tip top,

espera el joc,

alegre

de la mullena.

Tip tot,

tenyeix el sòl,

pintora,

art que alimenta.

                  Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

Torna el setembre

Mirant el calendari intueixo que a partir d'ara els dies es faran més curts i el cap començarà a estar pendent del que ha de passar d'aquí un parell de setmanes. Som afortunats els que fem i estem de vacances, però a hores d'ara hem de fer una cura de festes, per entrar a la rutina de manera que els desencerts pel desentrenament d'aquests dies no es notin gaire. 

SETEMBRE

L’agost s’acomiada,

arriba el mes nou

que porta rutines,

que tot ho remou,

que fa obrir agendes,

que et fa recordar 

tot allò pendent

que vas aparcar.

Setembre saluda,

malgrat ser estiu,

les hores et marca,

la feina reviu.

Ell obra l’escola,

tots tornem a lloc,

menys l’afortunat

que allarga el que pot.

Per sort la fresqueta

ens farà costat

i ens alegrarem

que hagis arribat.

Setembre, afluixa,

calma la calor,

si no ens vols a tots

amb mala maror.

                        Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel

PELS BOMBERS, POCA FEINA

Aquests dies que la calor i la sequera formen part de la normalitat, creuo els dits perquè els bombers puguin esperar tranquils la feina que no arriba. I que no arribi!

        BOMBER 

        El meu voltant 

        és desesperant, 

        impactant, 

        preocupant 

        i asfixiant.  

        Hi arribo volant

        i lluitant,  

        sofocant, 

        fins tallant  

        o bé mullant.  

        El foc s’ha apagat, 

        al parc he tornat, 

        deixant el voltant, 

        per fi, descansant.

                        Emma Muriel 

ADEU ESTIU, ADEU ORENETES

Quan arriba el final d'agost, començo a acomiadar-me de l'estiu. Les rutines es reprenen i el cicle de l'any va fent camí, com sempre. I com sempre tot tornarà o quasi tot. M'agrada pensar que tot el que vindrà ens portarà de nou temps passats que viurem amb intensitat, amb més experiència i amb més ganes d'aprofitar el que ens vingui de la millor manera. 

L’ESTIU SE’N VA, COM LES ORENETES

Les orenetes inquietes, 

sembla que facin plans, 

vespres de reunions intenses

programant el viatge. 

Avui hi son, demà potser, 

de cop no les veus més, 

confies que ja estan en ruta, 

intueixes l’adeu. 

L’estiu s’esmuny, ho saben bé. 

Marxen sense maletes, 

deixen nius buits i ben oberts 

a punt per la tornada. 

Aquí, orfes, ens quedem nosaltres 

amb el ritme de l’any 

que, fent-nos ballar el ball que toca, 

salva les orenetes. 

                                Emma Muriel

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 

Ales que em fan pessigolles,

vol que estima els meus colors,

jo voldria passejar-me

per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,

amb carícies i un petó,

per tornar a la meva tija,

esperant nova abundor.

                        Emma Muriel

VACANCES D'ESTIU

Dies de calor. L'estiu ens acompanya, és una època fantàstica per fer-se gran. Els infants somriuen com mai i tenen aquella llibertat que els permet provar, iniciar, jugar, imaginar, caminar sols, a estones, i caminar en família. Fa falta l'estiu i les seves vacances.

        VACANCES D'ESTIU 

    

        Vacances d'estiu,

        la vida em somriu,

        em llevo a deshora,

        sempre és com festiu.

        El sol em saluda,

        escalfor volguda,

        menys la de migdia

        que em fa ser poruga.

        Prenc la bicicleta

        a l'hora fresqueta,

        la resta, piscina

        amb peus de xancleta.

        Quedades i riure,

        lectura i escriure,

        sense cap horari,

        això sí que és viure.

                            Emma Muriel

Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS

El curs s’acaba, el dia somriu,

llapis, pinzells tindran parada,

alumnes que volen del niu

faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,

berenar síndria, granissats,

sacsejar totes les rutines

i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,

per altres el càmping és seu,

coneixeran grans personatges,

faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,

també dinar amb cosins i avis,

seure molts vespres al portal

i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure

i dibuixar i cantar o fer invents,

tots podran fer-ho, que això és viure:

crear lliure quan millor et sents.

                                Emma Muriel

Gelats dels saludables!

L'estiu cueja. Encara es deixa veure una mica i, ara que s'acomiada, trobo que fa més goig. Les rutines d'estiu van desdibuixant-se, però n'hi ha una que, des de fa uns anys, es queda per passar tota la volta al sol amb nosaltres. Quan jo era petita, era poc probable veure algú degustant un gelat a ple hivern. Ara, de gelats n'hi ha tot l'any. Malgrat això, està clar que són els reis de l'estiu. Qui més qui menys ha gaudit de l'estona fresqueta caminant o seient en una terrassa amb vistes. N'hi ha de molts tipus, tothom té les seves preferències, però els que ens ocupen avui són els que només porten fruita congelada, que a part de bons i fàcils de fer són els més saludables!

FRUITA DE GELATS  

A l’hora bona de l’estiu, 

estem tots tan acostumats, 

per fer passar millor el caliu, 

a devorar gelats glaçats.

Sucs de fruites clavats a un pal, 

sense pas massa afegits,

són capricis que no fan mal,

ni a grans, ni a llaminers petits.

Tenen formes ben diferents, 

vestits d’un, dos o més colors, 

no agraden gens a algunes dents, 

amb mossecs que porten dolors. 

És millor ser ben pacient, 

gaudint-los llepant i xuclant, 

amb el càlcul del temps prudent, 

perquè no t’acabin tacant. 

A l’hora bona de l’estiu, 

estem tots tan entusiasmats  

amb el remei definitiu: 

fer de la fruita bons gelats. 

                              Emma Muriel

Concerts d'estiu a migdia

Quan el sol brama, n'hi ha que canten al seu ritme i en són més. Les cigales fan coral i refilen amb les seves membranes, per lluir davant les femelles que, pel meu gust, deuen tenir una oïda molt mal educada... Mare meva quin guirigall! Quan més calor, més cants. A mi em serveixen de termòmetre. Si sento masses cigales cantar, me n'estic de tombar tot el que puc.

FESTEIG DE CIGALES

No us canseu mai, cigales,

de festejar acalorades?

Quan el sol està més alt,

sou el cant més animal,

us lluïu amb estridència

per la vostra descendència.

El festeig només s’acaba,

quan ve alguna nuvolada,

que venteu amb una escombra,

ningú no us pot fer pas ombra!

La calor és la vostra essència,

el migdia, la opulència, 

el vostre moment ideal.

per muntar el millor sidral.

Tenim concerts programats,

per estius, a grapats.

                      Emma Muriel

Xip-xap, a la piscina!

Els dies de calor com els de ple estiu, s'agraeix tenir a prop una piscina, per petita que sigui, per a fer una remullada balsàmica. 

SORT DE PISCINA!

Recta, arrodonida,

de qualsevol mida,

sempre benvinguda,

quan la calor arruga.

De poca fondària,

de pedra calcària

o per bussejar,

com a l’oceà.

Pot tenir escales,

o platjeta amb pales,

també un trampolí

o un tobogan fi.

Fa goig estampada

amb pedra pintada,

també n’hi ha amb tessel·les,

a moltes parcel·les.

En temps de calor,

a més d’un meló,

qui té una piscina,

diu que té una mina.

                      Emma Muriel

SOTA L'OMBRETA!

L'estiu m'agrada, però la seva calor i el seu sol de migdia l'evito sempre que puc. Quan em toca sortir per força, vaig pescant les ombres que el carrer o el camí em regalen. La millor, per mi, és l'ombra que fan els arbres veterans, perquè se li acostuma a afegir una fresca que aconsegueix quasi un oasi, enmig de l'ofec de les hores on el sol destaca per sobre de tot.

        OMBRA VOLGUDA 

        Recer d’estiu,

        testa sonora,

        l’arbre somriu,

        tothom l’adora.

        Brancatge espès,

        ell atresora,

        el més preuat,

        si per mi fora.

        Repòs gentil,

        que qui l’enyora

        porta un barret

        de tapadora.

                             Emma Muriel

PASSA UNA TEMPESTA

Avui m'aniria bé una remulladeta i a l'hort i al jardí també. Una tempesta d'aquelles d'estiu que ve de cop i volta i passa ben de pressa, però amb la feina feta. 

        HI HA TEMPESTA

        He enxampat un llamp,

        he sentit el tro,

        he vist com mil gotes

        queien fent-se fang.

        He olorat la mullena,

        he trepitjat un toll,

        he vist com la pluja

        el dia remena.

        He perseguit la tempesta,

        he descobert que té tard,

        he vist com marxa corrents

        per esguerrar alguna festa.

                                     Emma Muriel                                                                                                                                                                 Photo by Johannes Plenio from Pexels