Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.
LA MEVA PLATJA
La sorra fina als peus,
olor fresca, ventet,
sons d’aigua i fines veus,
la platja que conec.
Petxines com trofeus,
sal, biquini, barret,
el regateig de preus,
la platja que conec.
Hi ha guerra d’altaveus,
de respecte, el justet,
la gent que es creu que és Zeus,
platja que desconec.
Vull calma si t’ajeus,
de brogit, un tastet.
Ho tinc. Tu no t’ho creus?
Platja, recent despert.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada