Final de festes

S'acaba l'any i, com no pot ser d'altra manera, s'acaba ple de dies festius. El millor és que el nou comença també celebrant. Això ens mostra que ens agrada gaudir de moments per trobar-nos, riure, ballar, abraçar-nos. Però enguany, les festes han hagut de canviar la fesomia. Hem hagut de festejar sense trobar-nos, ni abraçar-nos, però sí que hem pogut riure i ballar a casa, en petit comitè. Tan de bo aquest 2021, ens retorni les festes que ens agraden, les festes que ens acosten.

    FESTA DE DESEMBRE 

    Desembre cueja,
    l’any ja vol marxar.
    El fred l’acompanya,
    el poble fumeja.

    A muntanya neva,
    a ciutat fa fred,
    a tot arreu gela.
    Fer festa és la treva.

    Amor, llums i foc,
    el caliu de casa:
    petons i abraçades,
    tothom al seu lloc.

    Celebrem que el temps
    ens vol d’equipatge,
    seguim-li el viatge,
    siguem-ne els rems.
                      Emma Muriel

El nostre Nadal

Avui fa dotze anys va ser el nostre Nadal particular. El naixement de dues criatures va ser l'inici real de les celebracions a casa. La família va canviar, a partir de llavors les rutines, les tradicions van començar a dibuixar-se amb colors vius i estampats. El Nadal va ser més Nadal perquè els infants van néixer i tot de gent els va començar a adorar.

NADAL DELS INFANTS

Nadal és un nen

amb cara de festa,

és una nena

amb ulls com finestres.

Nadal són infants,

amb mans d’il·lusió,

són tot de famílies,

vivint d’emoció.

Intens Nadal,

quan hi ha menuts,

innocència volguda.

                      Emma Muriel

Nadal per tot l'any

Avui és Santa Llúcia. Aquest és dels pocs dies del santoral que tinc controlat, sobretot perquè està relacionat amb les tradicions de Nadal. Tretze dies, tretze dies... Arribarà Nadal, passarà com cada any i en molts casos ens n'oblidarem fàcilment de tota la càrrega emocional que els anys ens han transmès... Pau, solidaritat haurien de ser paraules de tot l'any, no només per anomenar aquests dies. Evidentment, com en molts casos, no podem generalitzar, però desgraciadament no estem en un món on aquestes paraules acompanyin el dia a dia dels pobles, ben al contrari. Per sort, sempre hi ha persones que intenten fer un mon més just, més enllà dels desitgs de Nadal.

EL MILLOR NADAL DEL MÓN

Jo m’imagino el Nadal, 
una festa de tot l’any, 
no només de quinze dies, 
sinó és tot un vil engany. 

Tot plegat és alegria, 
pau, amor i germanor, 
per tota la geografia, 
no només al meu racó. 

Open Arms no és necessària, 
UNICEF ja no existeix, 
Intermon, tan solidària, 
ja ningú no la coneix. 

Els països no fan guerra, 
no hi ha tràfic de menors, 
tothom és a cada terra, 
no existeixen els temors. 

La natura no s’ofega, 
essers vius creixem en pau, 
cap govern no busca brega, 
somriu el Planeta Blau. 

Tan de bo que un dia arribi 
que això sigui veritat 
i que no només estigui 
donant voltes al meu cap.  
                       Emma Muriel

Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE

Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

Un minimon fet pessebre

Cada casa és un món. Les famílies fan el pessebre a la seva manera. N'hi ha que són tradicionals i en paren un de clàssic amb molsa, suro i figures heredades dels avis, altres són més minimalistes, hi ha els pessebres eclèctics amb figures clàssiques, de plàstic o fusta, tot ben barrejat. Ara també hi ha famílies amb fills que fan un minimon on tot és permès i l'espai és un joc més.

 
FARÉ EL PESSEBRE

Aquest any per fer el pessebre,
vull tenir quatre retalls
que seran com herba verda
per ovelles i uns quants galls.

Per les cases, taps de suro,
pels camins, uns encenalls,
sorra fina per les dunes,
llacs i rius fets de miralls.

Potser hi poso els meus Playmobil,
dinosaures amb plomalls
i també hi haurà vehicles,
que acompanyin els cavalls.

Vull posar-hi una família,
ara no entraré en detalls,
però serà la que a mi em sembli,
no aniran amb estripalls.

Aquest any per fer el pessebre,
no vull pas masses treballs,
ha de ser un joc alegre,
que no sigui un destorball.
                       Emma Muriel