LA PASTA

Quan hi ha gana entra qualsevol cosa, però si a sobre la taula hi ha un bon plat de pasta, en totes les seves variants i gustos, el fer passar la gana es transforma en un acte de gaudi  sublim. En qualsevol racó de món menjar pasta és una molt bona manera d'atipar-se.

PASTA

I què deu tenir la pasta

que a tothom fa tan content?

És un plat de referència

per bona part de la gent.

Potser és fàcil de menjar,

potser fa de bon de cuinar,

potser és un plat dels que atipa

potser t’arregla un dinar.

I si a sobre l’acompanyen

sofregits, salses i tall,

és un àpat que triomfa 

tant amunt, com cap avall.

Només falta un bon formatge,

elegantment ben ratllat,

perquè sigui un pla perfecte

per quedar del tot dinat.

                            Emma Muriel

FRUITA D'ESTIU

L'estiu ens regala temps, hores de llum, pauses i una gran varietat de fruita que ens ajuda a combatre la calor del dies. A qualsevol hora és benvinguda, sobretot si te la planten a taula ben presentada i a punt per degustar.

        FRUITA D’ESTIU

        Fruita sucosa, fresca, melosa, 

        en una tarda de calor 

        o en canícula sufocant, 

        és un mossec regalimant, 

        fruita saciant, dolça, gustosa. 

        Préssec, pruna i albercoc, 

        síndria roja o bé meló, 

        a talls, senceres, gelades, 

        les més bones mossegades 

        per parar la set de cop. 

                                Emma Muriel

EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA

    Quan tens la panxa buida,

    quan sents budells roncar,

    ves a la coixinera

    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba

    tapat com amb llençol,

    un crostonet t’espera,

    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo

    fas ballar-li un setrill,

    el tàndem no el supera

    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,

    la llesca o el crostó,

    per fer passar la gana

    el pa és guanyador.

                        Emma Muriel

Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

LA VELLA QUARESMA

Ja la tenim aquí. Un altre cop ha arribat a moltes escoles aquesta dona de set peus. Amb els anys ha esdevingut una figura tradicional que mostra als infants el compte enrere per la parada primaveral del curs. Podríem dir que és un calendari on les setmanes són representades per les cames d'una senyora que abans recordava que calia fer bondat.

SET CAMES

La Vella Quaresma

per fi ja ha arribat.

Fora la disbauxa,

fora el disbarat.

Set cames la porten

a cada racó,

set cames que perd,

per sort és cartró.

Com un calendari,

que el temps ens indica,

diu quants dies falten

per parar una mica.

La Vella Quaresma,

veloç com un gat,

no ens n’adonarem

i ja haurà marxat.

                            Emma Muriel