divendres, 3 d’abril de 2020

SORT DE LA METGESSA!

Fa un grapat d'anys vaig escriure el poema d'avui. Crec que és un bon moment per deixar-lo volar. Sempre he tingut un gran respecte i una immensa admiració pel col·lectiu de doctores i metges que cada dia treballen per ajudar la societat a no emmalaltir o a curar-se, en la mesura del possible, quan la malaltia o qualsevol altra contratemps ens visiten.

Avui, amb una pandèmia mundial a sobre, els metges i la resta de professionals de la sanitat estan demostrant com mai, que són persones especials. Tenen una vocació que passen per davant de la seva pròpia salut. Gràcies a tots per tot el que feu ara i cada dia!


LA METGESSA

Si algun cop tens mal de panxa,
si estàs molt encostipat, 
si t’has trencat una cama 
o si et volta massa el cap...

Vés a veure la metgessa, 
que t’espera a l‘hospital. 
Tu l’hi expliques el què et passa  
i et dirá què és el que et cal. 

El xarop pel mal de panxa,  
fregues per l’encostipat, 
mitjó de guix per la cama  
o una pastilla pel cap. 
                        Emma Muriel

dilluns, 30 de març de 2020

COVID SEGONS ELNA

Un altre dilluns de confinament. Penso molt amb els nens i nenes que són a casa, sense socialitzar-se massa. Els que tenen sort estan amb els seus pares o mares, que intenten fer passar aquests dies de la millor manera possible. Tots trobem a faltar l'escola, el lloc on creixem i on la vida va de pressa. Avui, vull donar veu a l'Elna, la meva filla d'onze anys, que dimecres passat es va llevar d'hora i va anar directe al seu espai de treball del menjador. Després, em va dir: "mira mama, he fet aquest poema sobre el coronavirus, volia escriure sobre aquest virus que ens ho ha parat tot."

Per ella i per tot els infants tancats, el poema d'avui no l'he escrit jo, sinó una nena d'onze anys que només vol tornar a l'escola. De la mateixa manera, la il·lustració que l'acompanya també l'ha fet ella i ho té molt clar, coronavirus prohibit el pas.

COVID 19
PEDRO SANCHEZ,
ETS MOLT DOLENT,
FENT LA TEVA FEINA 
QUE ÉS SER PRESIDENT.

EL QUIM TORRA
T’HO HA DIT MIL COPS,
DEIXA'NS A CASA
I ENS CONFINEM TOTS.

POTSER SÍ QUE ENS AVORRIM,
PERÒ TAMBÉ ENS DIVERTIM,
FEM FEINA DE L’ESCOLA
I, PER QUEIXAR-NOS, FEM ANAR LA CASSOLA.

PERÒ, PER SORT, ELS HOSPITALS
TENEN BONS PROFESSIONALS.
ELLS FAN TOT EL QUE PODEN I MÉS,
PERÒ NECESSITEN MOLTS MÉS INFERMERS.

ARA HEM D’ESPERAR AMB PACIÈNCIA
QUE AVANCI RÀPID LA CIÈNCIA,
PERQUÈ LA VACUNA TROBIN AVIAT
I AIXÍ TOT S’HAURÀ ACABAT. 
                                                               ELNA ESCALA MURIEL 😉
Il·lustració Elna Escala Muriel

dilluns, 23 de març de 2020

Anirem de colònies!

Avui és un dilluns marcat al calendari, però aquella marca s'anirà desdibuixant a mesura que passin els dies a casa. Avui, un autocar ens havia de portar a uns dies plens d'emocions, d'amistat i de noves vivències junts. Les colònies han passat de llarg. Haurem de mirar endavant, haurem de fer una nova marca al calendari que esperarem amb ganes, amb més ganes que mai.

L'entrada poètica d'avui, està dedicada a tots els Arcs de Sant Martí i a la resta de companys d'escola i mestres que avui dilluns esperaven omplir motxilles, per carregar-se de maduresa, autonomia, rialles i experiències vitals. Ara ens queda refer la marca al calendari i esperar que tard o d'hora l'autocar ens torni a venir a buscar.
ANEM DE COLÒNIES!
L’autocar ens espera, 
els somriures saluden, 
l’escola queda enrere 
i les mestres ja suen. 

A la casa arribats, 
baixem com un eixam, 
les motxilles i els sacs, 
ja no són el reclam. 

Correm a investigar, 
tan per dins, com per fora, 
és hora de dinar, 
la gana ja ens esmola. 

Lliteres repartides, 
sacs molt ben estirats, 
les mudes endreçades, 
som tan organitzats! 

I sempre els millors, 
dels dies d’estada, 
són ells, els monitors, 
sempre amb tan bona cara. 

Les mestres que s’apunten 
a tots els bons saraus, 
però a la nit els frenen, 
si fem massa els babaus. 

Tallers i sortides,
jocs ben divertits
seguim les formigues
tan grans, com petits.

I al vast menjador,
diem bon profit,
sona la cançó
amb galls i algun crit.

La lluna ens espera,
amb lots o frontals,
els jocs a les fosques
curen tots els mals.

L’últim dia vola,
al viatge, dormim,
tornem a l’escola,
pares ja venim.

Enyor d’escapada,
de mestres i infants.
Colònies: l’estada   
que ens fa a tots més grans.
                          Emma Muriel
Photo by Nubia Navarro (nubikini) from Pexels

dissabte, 14 de març de 2020

Regna un virus...

Quan estàs a casa, què fas? Doncs fer feina, que sempre n'hi ha, i dedicar-te una estona a escriure i a fer activitats que et facin passar les hores de la millor manera possible. La llar sempre protectora. Quan estem malalts és on millor podem passar els dies rúfols i ara, davant d'uns fets totalment insòlits, la casa també és l'entorn segur, per nosaltres i pels altres. Fer front a una pandèmia és una situació que sembla irreal, però que ens ha tocat viure i pair de la millor manera. Així doncs, al mal temps poesia i tots a casa a fer bondat.

VIRUS REI
Corre un virus amb corona,
ves qui ho havia de dir,
es passeja per la zona,
perquè em vol conquerir a mi.

Ell viatge a les esquenes
dels humans més despistats,
fa servir els nens i les nenes
de transports ràpids, barats.

Ell reposa a les baranes,
a les peces de metall,
per tornar al seu viatge,
per seguir amunt i avall.

Si recordes la consigna
de fer anar fort el sabó,
ell rellisca, que rellisca,
és el que li fa més por.

Si fas bona resistència
i a casa et quedes tancat,
ell perdrà la paciència
i el reialme haurà acabat.
                             Emma Muriel

divendres, 13 de març de 2020

Mes de març

Tenim la primavera a sobre i aquest canvi d'estació el recordarem durant molts anys. Aquests dies d'incertesa et fan pensar que la vida és un camí imprevisible, que tot pot canviar en un segon i que el sentit comú ens ha d'ajudar a tirar endavant. La primavera és temps de canvis i de reneixament, així doncs, tot brotarà de nou, segur. Esperem que no es quedin moltes branques enrere i que en creixin de noves per fer l'arbre més frondós i bonic.

MARÇ
Temps d'aclarida,
de vent, neu, fred.
La calor crida,
fa temps incert.

Tot d'una escampa
i fa un bon sol,
de cop plovisca,
surt el cargol.

Les flors floreixen
arbres i camps,
si el gel pateixen
no en farem rams.

La piuladissa,
el cant d'ocells,
a la bardissa,
alegren ells.

Tot això passa
quan som al març,
la primavera
esvera el ras.
                          Emma Muriel
Photo by Hrvoje Abraham Milićević from Pexels

dissabte, 7 de març de 2020

Vent, quina mandra!

Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.

Photo by Natalie from Pexels

EL VENT
Jo no sé el seu camí,
d’on ve, ni per on passa
i encara que ho voldria,
no el podria pas seguir.

Sovint el veus venir,
de vegades corre massa,
però encara que ell voldria,
no em farà moure d’aquí.
                         Emma Muriel

dimarts, 3 de març de 2020

LLENTIES A CREMADENT

Fa un grapat d’anys, jo em pensava que les llenties eren un plat d’aquells de la mandra, un plat de cullera que feia son a molts nens i nenes a l’escola, a casa i, fins i tot, a casa de les iaies, que segur que les feien per llepar-se’n els dits. Resulta que estava ben errada! Conec una bona colla de menuts que gaudeixen de les llenties, que se les mengen a cremadent i que les esperen com si fos un àpat de la llista del preferits. 

És important que els infants puguin tenir a l’abast els llegums, les verdures i les fruites de ben petits. Ens toca als adults acostar-los bons aliments com les llenties i, de vegades, les deixem una mica de banda. Reivindiquem les llenties!

VULL LLENTIES
Quan hi ha gana per dinar
i la taula he de parar,
endevino què hi haurà
per la flaire del menjar.

Quina sort! Avui cullera
que faré servir primera,
per les llenties que al plat,
ben aviat faran forat.

Van tan ben acompanyades
amb verdures estofades,
que per ser un plat contundent
agrada força a la gent. 

Quan hi ha gana per dinar
i llenties per menjar,
em podré ben d’atipar
sense haver de llescar pa.
                                   Emma Muriel