dilluns, 13 de febrer de 2023

SÓC MECÀNICA

Si parlem d'oficis, podem afirmar que avui en dia, per sort, a la majoria de llocs de treball hi ha persones de tots els gèneres. De tota manera, encara hi ha feines que estan lligades a un sector, a homes o a dones. Costa anys normalitzar segons quines incorporacions en el món del treball. 

                 MECÀNICA 
                El meu avi ja ho era, 
                el meu pare també, 
                em podeu dir doncs 
                per què jo no ho puc ser? 

                Des que duia xumet, 
                gorreta i bolquer, 
                que corro i remeno 
                per tot el taller. 

                Sé que porto trenes, 
                no vaig al barber, 
                però a mi la granota 
                em queda prou bé. 

                Faig els canvis d’oli, 
                de filtres, si convé, 
                reviso els vehicles 
                i sóc bona, ho sé. 

                Feu-vos-en a la idea, 
                d’aquí no em mouré. 
                M’agrada la feina, 
                i mecànic seré. 
                                Emma Muriel

dimarts, 3 de gener de 2023

REGALS

Per Nadal, no a totes les cases, arriben paquets i paquets de totes bandes. Malgrat els infants siguin prudents, els regaladors tenen tendència a fer del fet bonic d'obsequiar un moment desbordant i poc valorat. Ens fa il·lusió veure l'abundància, veure els balcons, els arbres plens de paquets apilats. Hauríem de tenir mesura i fer que aquells que regalen als infants els portin allò que poden assumir i aprofitar.

REGALS DE NADAL
És temps de família,
a casa és Nadal,
d’àpats i de dolços
i d’algun regal.

Paquets de colors,
per grans i petits,
de tantes sorpreses, 
quedem atordits.

Ens regalen uns,
ens regalen altres,
caixes i papers,
en són tots els rastres.

Empatx de joguines,
de roba i de jocs,
això que  la carta
en llistava pocs.

La màgia ens desborda,
no cal abusar,
busquem la mesura
que ens fa valorar.
                   Emma Muriel

divendres, 23 de desembre de 2022

Per fer cagar el Tió

Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.

EL BASTÓ DEL TIÓ
Per fer cagar el Tió
em cal un bastó,
ni prim, ni gruixut,
ni curt, ni llargarut.

Li posaré cintes
o el pintaré bé
i amb un picarol
el decoraré.

Així quan jo canti
el “Caga tió”,
picaré amb ritme
amb el meu bastó. 
                 Emma Muriel

dissabte, 17 de desembre de 2022

Ja arriba l'hivern

Sembla que l'hivern ha vingut per quedar-se unes setmanes. A alguns llocs serà més rigurós, a altres serà un hivern de mitja jaqueta, però hivern, de qualsevol manera. El gaudirem, perquè és molt necessari per parar i per continuar.

            HIVERN
            La gelor ens adorm, 
            el sol ens guarda, 
            fins que l’atrapa 
            la fosca tarda. 

            Pardals voleien, 
            busquen recer, 
            sota teulades 
            o en un paller. 

            Volen els fums 
            de xemeneies, 
            crits de socors 
            de troncs i teies. 

            El glaç dissenya, 
            vidres de gel, 
            vesteix quietud, 
            amb un bell tel. 
                             Emma Muriel

dissabte, 3 de desembre de 2022

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS
Els Reis ja treballen,
per fi és negra nit.
La lluna els ajuda,
no es sent cap brogit.

Balcons i finestres
esperen pacients.
Són portes obertes,
només per un temps.

A casa els esperen
infants adormits,
acotxats amb mantes,
calmen els neguits.

Amb la feina feta,
els Reis ben contents,
deixen que el sol surti
i marxen prudents.

Els nens i les nenes
s’aixequen aviat,
amb son i pijama
criden: ja han passat!
                       Emma Muriel

diumenge, 13 de novembre de 2022

El Tió ja té gana

El temps de Nadal cada vegada arriba abans. Els Tions ja es van posant a punt per arribar a moltes cases que els rebran amb ganes. De tota manera, no cal que arribin molt aviat, sinó els consentirem massa i agafaran un empatx.

QUÈ MENJA EL TIÓ?
EL MEU TIÓ
DEMANA AL SEU PLAT
UNES MANDARINES
I PA TORRAT.

LI DONO GALETES
I MAI NO LES VOL.
VOL PELLS DE PATATA
I FRUITA AMB PINYOL.

MESURA LA GANA,
SAP QUÈ LI CONVÉ
I QUAN ÉS EL DIA
ELL CAGA MOLT BÉ.

CAGA XOCOLATA,
NEULES I TORRONS.
PER UNA VEGADA!
SÓN ELS SEUS PETONS.
                    EMMA MURIEL

diumenge, 30 d’octubre de 2022

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA
                    Una fruita coronada 
                    madura tendra al jardí,
                    a la branca es fa pesada,
                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,
                    s’esberla fent un camí,
                    deixant-se veure farcida
                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,
                    per postres o a mig matí,
                    la reina i dolça magrana
                    abdica només per mi.
                                            Emma Muriel