S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.
FRED
Tinc fred a les galtes,
el nas de maduixa,
la boca fumeja
l’hivern que no afluixa.
Sort del meu abric
que em fa de manteta
i de gorra i guants
de llana flonjeta.
Després del passeig
em refaig a casa,
al costat del foc
o amb la seva brasa.
Des de la finestra,
em miro el carrer,
el fred el repinta
i jo a bon recer.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada