FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel

Concerts d'estiu a migdia

Quan el sol brama, n'hi ha que canten al seu ritme i en són més. Les cigales fan coral i refilen amb les seves membranes, per lluir davant les femelles que, pel meu gust, deuen tenir una oïda molt mal educada... Mare meva quin guirigall! Quan més calor, més cants. A mi em serveixen de termòmetre. Si sento masses cigales cantar, me n'estic de tombar tot el que puc.

FESTEIG DE CIGALES

No us canseu mai, cigales,

de festejar acalorades?

Quan el sol està més alt,

sou el cant més animal,

us lluïu amb estridència

per la vostra descendència.

El festeig només s’acaba,

quan ve alguna nuvolada,

que venteu amb una escombra,

ningú no us pot fer pas ombra!

La calor és la vostra essència,

el migdia, la opulència, 

el vostre moment ideal.

per muntar el millor sidral.

Tenim concerts programats,

per estius, a grapats.

                      Emma Muriel

Xip-xap, a la piscina!

Els dies de calor com els de ple estiu, s'agraeix tenir a prop una piscina, per petita que sigui, per a fer una remullada balsàmica. 

SORT DE PISCINA!

Recta, arrodonida,

de qualsevol mida,

sempre benvinguda,

quan la calor arruga.

De poca fondària,

de pedra calcària

o per bussejar,

com a l’oceà.

Pot tenir escales,

o platjeta amb pales,

també un trampolí

o un tobogan fi.

Fa goig estampada

amb pedra pintada,

també n’hi ha amb tessel·les,

a moltes parcel·les.

En temps de calor,

a més d’un meló,

qui té una piscina,

diu que té una mina.

                      Emma Muriel

Quina xafogor!

Avui toca. A l'estiu, per a mi, és una de les més feixugues d'aguantar: la xafogor enganxosa que et xucla les ganes de moure't més enllà de la dutxa, el riu, la piscina, el mar o qualsevol cosa que s'assembli a mantenir-se en remull fins que passi enllà i ens deixi respirar.

Ja he entès que no podria viure en cap país tropical. Diuen que ens acostumem a tot, però prefereixo no haver-m'hi d'acostumar mai a la xafogor. L'única cosa bona que té és que quan marxa, quan baixa la humitat, apareix una alenada d'aire que sembla fresquet i que és com un regal de consolació després d'haver aguantat la pesada de torn. 

El premi gros és quan la xafogor la porten uns núvols generosos que deixen anar un bon ram d'aigua que llavors sí que et fa acceptar la xafogor prèvia de bon grat. Per desgràcia, aquesta xafogor és cara de veure, no fos cas que ens hi acostumessim... 

XAFOGOR

Per què ets tan pesada,

punyent xafogor?

No et sents estimada

en ni un sol racó?

Aixafes, empipes,

t’enganxes al cos

i tot ho compliques

fins al moll de l’os.

Quan veig que t’acostes,

sento tremolor.

Ets qui pitjor mostres

el pic de calor.

També et vol ben lluny

la pell de xiclet,

perquè quan tu marxes

tot queda fresquet.

Si tu vols que em xopi

la teva humitat,

de cop que no et sobti

que et guanyi el mullat.

Estar-se dins l’aigua

és la solució,

quan no cal paraigua

per la xafogor.

                              Emma Muriel

FA MOLTA CALOR!

Diuen que ha fet una onada de calor i que en vindran més. Quin remei! A l'estiu és el que toca, però podem fer que ens toqui més de puntetes. A casa, quan el raigs de bon matí ja truquen la porta, es poden baixar persianes de finestres i balcons, deixant les façanes desèrtiques. El bat de sol fa menys mal i l'escalfor roent es queda vagarejant pels balcons.

Per sort, quan l'estiu és l'habitual, amb la calor justa i necessaria, cap al vespre les façanes tornen a tenir vida, els inquilins de cases i pisos treuen el nas a l'exterior i deixen que tot allò que passa a fora pugui entrar d'alguna manera a cada peça, que també necessita aire fresc, fresc per dir alguna cosa. Avui, la calor i el balcó.

                CALOR SOFOCANT

                A l’estiu el meu balcó

                està sol i abandonat,

                les rajoles del racó

                són un forn que va a tot drap.

                Amb la forta xafogor

                i el sol molt ben enlairat,

                només hi ha una solució:

                fer-hi coure un ou ferrat.

                Les plantes li tenen por

                i les he dut al terrat,

                allà l’ombra és el millor

                per salvar-les del cremat.

                Cap al tard el meu balcó,

                ja és un lloc més visitat

                i a la nit, benefactor,

                és refresc pel pis tancat.

                                            Emma Muriel