Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.
A mig camí de l’any
el sol es reivindica,
el camp es va assecant,
el verd tendre claudica.
La clau és al pany,
l’estiu ja repica,
arriba exultant
i ràpid s’explica.
El dia em pertany,
el temps ho publica,
aneu aguantant
qui calor fabrica.
A mig camí de l’any,
el solstici somica,
el foc se’n riu, cremant,
i la fresca que abdica.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada