Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.
L’espígol
La primera florida
llueix i balla
i escampa a l’aire
la seva arribada. 
El terrat riu,
feliç i amable,
estampat tasta
l’olor estimada.
La manta regna,
tapís d’aromes,
que m’acompanya
deixant petjada.
Emma Muriel
