NIT DE REVETLLA

Avui és revetlla i quan vingui la nit ho serà més. Crec que portem a l'ànima la necessitat de celebrar el canvi. Som natura i seguim el camí que ens marca. Tot i que ens entossudim a creure'ns per sobre seu, ella se'n riu i sempre ens acaba demostrant que és qui mana.

El foc ens ajuda a veure-hi clar en la foscor, però també ens enlluerna. Envoltada d'aquest foc seductor, la nit de Sant Joan ens fa fer net o ens embriaga, segons en quin moment de la vida estem. És la força de les flames qui ens empeny. 

Avui les bruixes tenen feina, avui les encantades faran bugada tranquil·les, avui el poble somia.

QUE LA REVETLLA SE'NS ENCOMANI!

NIT DE SANT JOAN

Foguera encesa,

flames al vent,

crema la terra,

aplec de gent.

Bruixes amb feina,

lluna roent,

pluja d’espurnes,

el temps va lent.

Nit de llegenda,

màgia a la ment,

canvi de cicle,

clam renaixent.

Música en dansa,

cor amatent,

llum a l’albada,

brasa latent.

                          Emma Muriel

Photo by Jens Mahnke from Pexels

Sentit de revetlla

Revetlla és vigília de festa, però essent festa per ella mateixa. Fins i tot actualment és més festiva que el seu endemà. Segurament, això passa perquè en el fons de les nostres entranyes, la celebració real està lligada, com ja indiquen les troballes des de la prehistòria, amb el pas del dia a la nit, amb el canvi, amb el solstici, no tant amb la vida religosa que ha calat tan profundament a moltes societats. 

Les revetlles d'aquests dies d'estiu i, a la seva manera, les dels dies d'hivern (els del Fum, fum, fum) són el que ens queda dels nostres ancestres, de la veneració a la natura, del culte a tot el que els canvis astronòmics ens ofereixen. 

Aquestes festes nocturnes són preludi de canvis i ja sabem que per afrontar els canvis ens agrada mirar-nos-els de cara i preparar-nos mentalment per tals. A més, si, com és el cas del solstici d'estiu, són canvis històricament volguts, per la bonança que portaven, doncs a bodes em convides, no hi ha més remei que celebrar-los.

Els essers vius ho som per com el món està on està i és com és. Sense dubtar-ho, puc dir que, al marge de les creences més místiques o màgiques, a les revetlles celebrem la vida, celebrem on som, celebrem qui som.  

REVETLLA

Negra nit, 

flames en dansa, 

trons de foc, 

ningú descansa. 

Llum de nit, 

fora l’estança, 

coc per tots,  

també enyorança. 

Record de nits, 

ferma confiança, 

que allà hi som tots

és l’esperança.

                    Emma Muriel