Revetlla és vigília de festa, però essent festa per ella mateixa. Fins i tot actualment és més festiva que el seu endemà. Segurament, això passa perquè en el fons de les nostres entranyes, la celebració real està lligada, com ja indiquen les troballes des de la prehistòria, amb el pas del dia a la nit, amb el canvi, amb el solstici, no tant amb la vida religosa que ha calat tan profundament a moltes societats.
Les revetlles d'aquests dies d'estiu i, a la seva manera, les dels dies d'hivern (els del Fum, fum, fum) són el que ens queda dels nostres ancestres, de la veneració a la natura, del culte a tot el que els canvis astronòmics ens ofereixen.
Aquestes festes nocturnes són preludi de canvis i ja sabem que per afrontar els canvis ens agrada mirar-nos-els de cara i preparar-nos mentalment per tals. A més, si, com és el cas del solstici d'estiu, són canvis històricament volguts, per la bonança que portaven, doncs a bodes em convides, no hi ha més remei que celebrar-los.
Els essers vius ho som per com el món està on està i és com és. Sense dubtar-ho, puc dir que, al marge de les creences més místiques o màgiques, a les revetlles celebrem la vida, celebrem on som, celebrem qui som.
REVETLLA
Negra nit,
flames en dansa,
trons de foc,
ningú descansa.
Llum de nit,
fora l’estança,
coc per tots,
també enyorança.
Record de nits,
ferma confiança,
que allà hi som tots
és l’esperança.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada