Diuen que ha fet una onada de calor i que en vindran més. Quin remei! A l'estiu és el que toca, però podem fer que ens toqui més de puntetes. A casa, quan el raigs de bon matí ja truquen la porta, es poden baixar persianes de finestres i balcons, deixant les façanes desèrtiques. El bat de sol fa menys mal i l'escalfor roent es queda vagarejant pels balcons.
Per sort, quan l'estiu és l'habitual, amb la calor justa i necessaria, cap al vespre les façanes tornen a tenir vida, els inquilins de cases i pisos treuen el nas a l'exterior i deixen que tot allò que passa a fora pugui entrar d'alguna manera a cada peça, que també necessita aire fresc, fresc per dir alguna cosa. Avui, la calor i el balcó.
CALOR SOFOCANT
A l’estiu el meu balcó
està sol i abandonat,
les rajoles del racó
són un forn que va a tot drap.
Amb la forta xafogor
i el sol molt ben enlairat,
només hi ha una solució:
fer-hi coure un ou ferrat.
Les plantes li tenen por
i les he dut al terrat,
allà l’ombra és el millor
per salvar-les del cremat.
Cap al tard el meu balcó,
ja és un lloc més visitat
i a la nit, benefactor,
és refresc pel pis tancat.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada