Torrons d'Agramunt

La primera paraula que em ve al cap quan sento anomenar el torró és Xixona, però he de reconèixer que a Catalunya també tenim bons mestres torroners, sobretot a Agramunt. Vaig tenir l'honor de poder visitar Torrons Fèlix ja fa un bon grapat d'anys. Em van obrir les portes de casa seva per a un encàrrec molt especial: dos petits aprenents van poder aprendre de la mà d'una gran persona i d'un equip de deu, com s'elaboren aquests dolços que traspassen les festes de Nadal. De l'experiència va sortir-ne una auca per a llepar-se'n els dits. Pensant en totes les persones d'aquesta empresa artesana i familar, fa un temps em va sortir aquest poema.

TORRONS D’AGRAMUNT

Una roda,

lluna plena,

sol, solet,

bo de mena.

Pa d’àngel,

avellanes,

ben blanquetes

i ensucrades.

A Agramunt,

torroners

l’elaboren

a milers.

Per Nadal,

energia

que ens caldria

cada dia.

            Emma Muriel

El Nadal torna a casa, torna...

Fa més o menys un any, vaig engegar aquest blog, per tal de donar a conèixer els meus poemes i així cedir-los a tothom que li puguin fer servei. Quan vaig començar a fer el recull dels textos que havia anat fent servir al llarg dels meus anys d'ofici, vaig recopilar primer els poemes de Nadal. Mica en mica, n'he anat penjat d'altres temes, quasi sempre relacionats amb l'època de l'any on estava. 

Aquests dies, tornaré als meus orígens i penjaré entrades relacionades amb les festes nadalenques. Molts nens i nenes de Catalunya tenen el seu primer contacte amb la poesia amb les cançons que els cantem les famílies (espero que les famílies encara cantin) i també en el moment de recitar el vers de Nadal a dalt de la cadira. La poesia és el joc de les paraules i com a tal, els infants l'acullen i se la fan seva de seguida. Ja ho he comentat altres vegades, però, continuo pensant que es recita poc, que es juga poc. 

Així doncs, un poema dolç per tornar a pensar en el vers de Nadal, fem memòria i juguem amb el llenguatge.

XOCOLATINES
Aixeco la manta

del meu vell tió,
ja se que s’hi amaga
només per la olor.

Són xocolatines
de colors brillants,
mossegades dolces
que agraden a tants.

De cacau i sucre
són un gran tresor,
bitllets i monedes
que recorden l’or.

Sardines de llauna
per grans i petits
són de xocolata,
te’n llepes els dits.

Sens dubte els paraigües,
els meus preferits,
perquè els embolcallen
papers divertits.

Acotxo amb la manta
el meu vell tió,
li dono les gràcies,
li faig un petó.
               Emma Muriel

Temps de tardor

Sembla que mica en mica la tardor es consolida. Aquest any no ens ha volgut portar massa pluja i els micel·lis s'han guardat la florida per l'any que ve, espero! Les estampes de tardor van apareixent mica en mica i ens deixen contemplar la bonica paleta de torrats d'una estació que serveix per fer cau i net. Anem caminant cap a l'hivern, algunes vinyes ja ens el mostren, els temps van canviant. M'agrada més la vinya que es va tintant de grocs, vermells i marrons i últimament els pagesos la poden sense donar-li temps a madurar. Ens haurem d'acostumar a aquesta estampa: tardor descafeïnada i ceps pelats.

TARDOR

Boscos que es despullen,

fulles voleiant,

bolets que apareixen,

cargols passejant.

Magranes que esclaten,

olives pesant,

tenim mandarines,

per anar tastant.

Calor que no marxa,

fred que es va acostant,

hauria de ploure,

temps que va canviant.

Tardor que repinta,

decora tacant,

els verds ella esborra,

arbres va torrant. 

                              Emma Muriel