Sóc l'Emma, mare de bessons i mestra d'educació infantil. Enceto aquest blog amb il·lusió i fent cas a bones veus que em suggerien que obrís una finestreta a Internet per a donar a conèixer tots els textos que ja fa anys que vaig enfilant.
Considero que les mestres i els mestres som inquiets, cercadors incansables i autoavastidors de recursos. Si no trobem qualsevol conte, imatge, text, material didàctic barrinem i més tard o més d'hora resolem la recerca.
El primer poema que fa una colla d'anys vaig fer aprendre i recitar als meus alumnes de P3 és el que comparteixo tot seguit. El vaig crear per ells, per com vivien les festes de Nadal. De fet, si hem de ser estrictes, els menuts de la llar d'infants on jo treballava anteriorment, cap allà el 2001, també van recitar un petit verset que vaig escriure pensant en les seves veuetes.
Hi ha poemes que et queden a l'ànima i els que jo recitava per Nadal els tinc cosidets al cor. De vegades faig puntetes... Jo tinc un pessebre... Encara recordo la postal on estaven escrits. Per això, aquests últims anys m'he dedicat a escriure'n, de poemes, sobretot de temàtica nadalenca.
Fa uns anys, notava que hi havia una mancança de textos nadalencs per dir a dalt de la cadira. Per sort, amb el pas del temps, les editorials han resolt aquest greuge i han publicat nombrosos reculls o poemaris nous que enriqueixen la nostra cultura i que ens permeten variar de poema cada Nadal o almenys en tenim la opció. Així, els versos poden sorprendre'ns i regalar les orelles de les famílies que esperen les paraules dolces dels menuts de cada casa.
Aquest blog, doncs, vol ser un altaveu pels meus textos, ja fa massa anys que resten adormits a la capseta. Encetem el camí de la Capseta de poemes! Tan de bo els pogueu fer servir a casa, a l'escola o on la poesia tingui un raconet...
NADAL AL CARRER
Passejant pel carrer,
dalt d’una teulada,
n’he vist
una estrella
enlaire
enfilada.
N’és feta
de llums
i ens fa
companyia.
quan
s’acosta Nadal,
la veig
cada dia.
Si arriba
la nit,
l’estel
s’il·lumina,
alegra els
carrers
i els
omple de vida.
Emma Muriel
Emma Muriel
Això d'encetar un blog, com a novella, t'omple d'incerteses i interrogants, com quan camines per llocs desconeguts, però que prometen descobertes enriquidores...
ResponEliminaFaràs molt feliços a un munt de mestres quan trobin en aquest blog el poema que buscaven. Perquè estic totalment segura que aquestes joies que has decidit compartir amb tothom ben aviat seran recitades en moltes escoles i, així, arribaran a moltes famílies d'arreu del nostre país.
EliminaGràcies Laura! Perdona per respondre tard! Sóc tan novella amb això del blog...! Espero que moltes persones en puguin treure profit, almenys una estoneta! Una abraçada!
Elimina