Encara recordo les cares enfadadotes dels meus alumnes recitant aquest vers...
CARBÓ
Una pedra negra i lletja,
un regal sense il·lusió,
un roc que ningú no
es menja,
m’han deixat al meu balcó.
Ni una trista llepolia,
ni un sol cotxe, ni un camió,
res del que jo tan volia,
quina mala situació.
La mare sovint m’avisava:
“Has de ser més bon minyó”.
I com que no me l’escoltava,
els Reis m’han portat carbó.
Ara veig que durant l’any,
m’hauré de portar millor,
si no vull un desengany
altre cop al meu balcó.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada