A fora, quan arriba Nadal, és hivern. El caliu del fred et fa sentir viu, ben abrigat passeges notant que l’entorn es glaça i tu t’afanyes perquè no et congeli el nas, que és el primer que troba de tot tu. Un cop a dins de casa, et desabrigues perquè la protecció de la llar, t’escalfa.
El problema ve quan et treus l’abric i et treus el jersei i et treus els mitjons i et quedes amb una samarreta i pantalons prims, perquè resulta que el termòstat del sistema de calefacció està preparat per a crear un petit oasi tropical, mentre que a fora podríem posar la beguda en fresc.
Potser que ens posem al cap que hi ha un temps per a cada cosa i que, si ens abriguem a fora, a dins podem recuperar bates, mantes i peücs. Apujar la calefacció no ha de ser la solució, a l’hivern no s'ha de passar calor. El medi ambient ens ho agrairà i part de la família també!
CALOR DE CALEFACCIÓ
Trec el nas per la finestra,
quan el pare fa el sopar,
aquest fred gens no em molesta,
perquè el nas em vol pintar.
El tió em mira amb sorpresa,
“Ves, ara es vol constipar?
Tant calent que estic a casa,
la finestra has de tancar!”
Ai, tió, només volia
la disfressa completar,
que les galtes tinc enceses
de calor que he d’aguantar.
Al desembre dins de casa,
el millor per escalfar
és l’abric de de la família
quan el vers vull recitar:
Tió, tió,
ni fred, ni calor,
no vull l’infern
al menjador!
Emma Muriel
 |
| Il·lustració Mònica Pinyol |
.jpg)
