El fred no vol marxar

Aquests dies ja s'olora la primavera, però el fred no vol marxar. L'hivern encara té coses per explicar i nosaltres les escoltem, no ens toca d'altra. L'únic contratemps en tot això és la gelada, que fa trontollar el cicle dels fruiters que ja han florit. I quin goig! 

Quan l'hivern estigui convençut de la seva partida, tindrem uns dies de calma. Per part meva, duraran poc, perquè la calor intensa no m'agrada. Llavors, trobaré a faltar la manta.

    MARXA L’HIVERN
    Adéu hivern, adéu vent fred,
    pren les gelades i el silenci.
    Carrega el blanc, deixa-ho tot net.

                                                                            

    T’enyoraré, voldré l’abric,
    quan el sol cremi el camp i el poble
    preguntaré: per què has fugit?

    T’espero hivern, vine quan toqui,
    la tardor t’obrirà la porta,
    que cap contratemps no ho trastoqui.

    Tornaràs hivern, calmant l’entorn,
    portaràs la dormida sana, 
    la volta al sol durà el teu torn.
                                        Emma Muriel