Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU

Tots ells s’assemblen,

cap és igual.

Joies de vidre

com fa la sal.

Els seus dissenys

són obres d’art.

Floquets de neu,

un món a part.

Massa petits

per ser mirats.

Voldria veure’ls 

sempre augmentats.

                     Emma Muriel

Flocs de neu dansant

Diuen els meteoròlegs que aquests dies la neu farà acte de presència a cotes més baixes que de costum. Per aquí a casa, la neu és sempre una sorpresa d’hivern, per això no deixo d’embadalir-me davant el ball esporàdic de flocs de neu que, amb calma, passen per davant de la finestra de la cuina, transformant el paisatge adormit de les vinyes de davant de casa. Avui, un cop més, la neu protagonista.

 FLOC DE NEU

Un cristall delicat voleia, 

cau gràcilment i pacient. 

Balla el silenci, fred passeja, 

es deixa, dòcil, endur pel vent.

Al seu voltant també voleien

cristalls de gel, alegrement.

Puntets brillants tots ells dibuixen,

com els estels fan al firmament.

El cristall jeu al blanc de terra,

pinta el camí, pur, innocent.

Desconeix que el sol espera

mostrar un paisatge ben diferent.

                                    Emma Muriel