Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.
I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!
FLOCS DE NEU
Tots ells s’assemblen,
cap és igual.
Joies de vidre
com fa la sal.
Els seus dissenys
són obres d’art.
Floquets de neu,
un món a part.
Massa petits
per ser mirats.
Voldria veure’ls
sempre augmentats.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada