No sabria dir quan va ser la primera vegada que vaig tenir clar que volia ser mestra. Crec que de ben petita, a parvulari, ja era un ofici que anomenava. Poc a poc el vaig anar consolidant com a primera opció laboral. No m'imagino fent una altra cosa...
Totes les feines són vocacionals, unes més que d'altres, però la docència s'identifica clarament amb un sentiment de vocació de servei i d'acompanyament. Gaudeixo cada dia compartint amb els infants i aprenent a cada pas. Jo sóc una mestra que aprèn, que s'embadaleix veient com els infants fan passes endavant per a poder volar i ser feliços. Tinc molta sort de poder anar cada dia a l'escola!
MESTRA
Vaig a l’escola,
no sóc infant.
Tinc una bata,
tot i ser gran.
Faig la rotllana,
pinto amb colors,
també faig fila
si anem més de dos.
Surto a fer esbarjo,
jugo al sorral,
a més vigilo
que no es prengui mal.
Marxo d’escola,
cap a les cinc,
l’endemà hi torno,
és l’ofici que tinc.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada