En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.
FESTA MAJOR
Un cop l’any sempre ella torna,
amb l’alegria de la mà,
la festa que sona i s’olora
que riu i et vol premiar.
És vincle, també és memòria,
és caliu, és conversar,
com un niu, és protectora,
de la vida és bell altar.
Bon remei d’algunes penes,
nafra que deixa senyal,
esglai que et clava la por
que lenta ja no fa mal.
La festa que més m’estimo,
que m’ha fet riure i plorar,
m’espera dansant la vida
i escriu com seré demà.
Emma Muriel
