Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.
CASTANYERA
Quan he sortit d’escola,
ja he vist la castanyera
amb una camisa nova,
que li anava de primera.
I li he vist uns pantalons,
amb camals plens de butxaques,
per guardar-hi els calerons
de quan va buidant les saques.
La faldilla se la guarda
per quan surt a fer un passeig,
si té festa alguna tarda,
o quan marxa d’estiueig.
Als peus hi porta unes botes,
que van bé per treballar
i si mai fa quatre gotes,
l’impermeable té a mà.
Al carrer, la castanyera
sap triar el millor vestit,
per atendre la filera,
tant de dia, com de nit.
Emma Muriel
