Amanita

Aquests dies, la tardor es va posant al dia i els boscos es van tenyint. El sotabosc canvia i, si els micelis estan còmodes, els bolets comencen a treure el cap. Ull! Hi ha bolets que només serveixen per alimentar el bosc i per fer de casa de follets.

                                AMANITA

                     Al bosc hi ha un bolet

                       Maco perquè sí!

                     Atrau les mirades.

                       No té mossegades...

                     I pot presumir.

                    Trosset de natura,

                       Altar de verí.

                                            Emma Muriel

Feiners sense potes: serps i cucs

He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia. 

Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.

                        SSS... 

                        Serpentina de bosc,

                        Ets prudent i agosarada.

                        Ràpida quan tens gana.

                        Pausada amb la feina acabada.

                                                    Emma Muriel

CUCS

Cucs de terra,

laberints subterranis.

Quan la terra és humida per la mullena,

el cuc la forada i la remena.

Quan el cuc xafardeja el jardí,

la terra mostra el seu camí.

Terra de cucs,

jardins fructífers.

                        Emma Muriel

En diuen primavera

La primavera és una estació de l'any on la vida que semblava adormida comença a fer-se notar. No és el temps que més m'agrada, però reconec que són uns mesos que venen de gust. La bona temperatura, els colors de camps i boscos i el despertar verd dels prats i de les branques fan un bon equip guanyador. 

M'agradaria pensar en una primavera tranquil·la, que s'allargui el que toca, però últimament la calor desmesurada arriba abans d'hora i fa que l'encant d'aquesta estació es panseixi més ràpid del que voldria. 

                     EN DIUEN PRIMAVERA

                     Primeres flors que guspiregen,

                     Racons que s’omplen de colors,

                     Indrets de somni pels insectes

                     Meravellats per l’abundor.

                     Abelles, que dansant feineres,

                     Vibren amb balls, passos sonors.

                     El prat somriu amb flors silvestres,

                     Recuperant tota esplendor,

                     Ansiós de vida, curull d’olors.

                                                            Emma Muriel